Benvinguts al paradís dels 1001 forats roms i els cinquens que semblen 6bs! Per si algú encara no ho ha endevinat estic parlant de Vilanova de Prades, una de les meves escoles preferides, com ho demostren la desena de visites que ja li he fet i les dues piulades anteriors en aquest blog. Però avui toca ser una mica crítics. Amb la Gemma, el Pol i la Nesa hem anat al sector Solana i no ens ha agradat gaire, bàsicament per dos motius:
En primer lloc perquè moltes xapes estan bastant mal posades en llocs il·lògics. La seva ubicació despista molt quan escales a vista i a vegades els xapatges resulten perillosos. Sembla talment com si el sector s’hagués equipat a sac; despenjant-se des de dalt pels trams de millor roca i posant els parabolts sense provar les vies.
En segon lloc, algunes reunions estan massa aprofitades (fins a 3 vies) i això provoca que les vies que hi arriben pels costats acabin amb flanquejos molt llargs i un cop més il·lògics.
Pel que fa al grau vilanoví, crec que és el més dur que m’he trobat mai, però això no és una crítica. Personalment, quan hi vaig ja em mentalitzo que aquí acabaré patint fins i tot en algun V! En el fons el grau no importa, l’important és passar-ho bé escalant, siguin V o 6cs, no?
Aquest sector tampoc no és una excepció en aquest sentit i un cop més a Vilanova de Prades no he passat del 6a+. Per això, en la relació de vies que he fet adjunto entre parèntesis el grau “estàndard” francès sota el meu parer:
-Any rera any, V (6a+/6b), *. Via totalment prescindible. Entrada molt lletja i bruta per una mena de diedre i després apretada molt bèstia de foradets en un desplom explosiu. Per acabar-ho de rematar reunió d’un sol punt.
-Flo, 6a (6a+), **. Una de les millors vies del sector. Tècnica i fina.
-Scorpios, 6a (6b), **. Potser encara més bona que l’anterior, però encara més fina i amb apretades considerables de foradets no gaire bons.
-La cucaracha, 6a (6a+/6b), *. Seria una bona via si no fos per una arribada a la reunió amb un flanqueig excessiu i totalment innecessari si tingués reunió pròpia.
-Lo Bacó, 6b (6c+), **. Placa desplomadeta de forats bastant petits i roms. M’obsessiono amb aquesta via amb l’esperança de convertir-la en el meu primer 6b vilanoví, però no hi ha manera tot i els 5 “pegues” que li foto!. Només aconsegueixo fer-me mal als dits, al canell i empotrar-me de panxa contra una alzina en un dels intents en “tope rope”.
En primer lloc perquè moltes xapes estan bastant mal posades en llocs il·lògics. La seva ubicació despista molt quan escales a vista i a vegades els xapatges resulten perillosos. Sembla talment com si el sector s’hagués equipat a sac; despenjant-se des de dalt pels trams de millor roca i posant els parabolts sense provar les vies.
En segon lloc, algunes reunions estan massa aprofitades (fins a 3 vies) i això provoca que les vies que hi arriben pels costats acabin amb flanquejos molt llargs i un cop més il·lògics.
Pel que fa al grau vilanoví, crec que és el més dur que m’he trobat mai, però això no és una crítica. Personalment, quan hi vaig ja em mentalitzo que aquí acabaré patint fins i tot en algun V! En el fons el grau no importa, l’important és passar-ho bé escalant, siguin V o 6cs, no?
Aquest sector tampoc no és una excepció en aquest sentit i un cop més a Vilanova de Prades no he passat del 6a+. Per això, en la relació de vies que he fet adjunto entre parèntesis el grau “estàndard” francès sota el meu parer:
-Any rera any, V (6a+/6b), *. Via totalment prescindible. Entrada molt lletja i bruta per una mena de diedre i després apretada molt bèstia de foradets en un desplom explosiu. Per acabar-ho de rematar reunió d’un sol punt.
-Flo, 6a (6a+), **. Una de les millors vies del sector. Tècnica i fina.
-Scorpios, 6a (6b), **. Potser encara més bona que l’anterior, però encara més fina i amb apretades considerables de foradets no gaire bons.
-La cucaracha, 6a (6a+/6b), *. Seria una bona via si no fos per una arribada a la reunió amb un flanqueig excessiu i totalment innecessari si tingués reunió pròpia.
-Lo Bacó, 6b (6c+), **. Placa desplomadeta de forats bastant petits i roms. M’obsessiono amb aquesta via amb l’esperança de convertir-la en el meu primer 6b vilanoví, però no hi ha manera tot i els 5 “pegues” que li foto!. Només aconsegueixo fer-me mal als dits, al canell i empotrar-me de panxa contra una alzina en un dels intents en “tope rope”.
Gemma a Xiciflim (6a+) i Pere a Lo Bacó (6b)
-Morenito, V, (?), *. Aquesta via té un pas molt curiós per arribar a la R. És com una sortida de la piscina, però el problema és que el marge de la piscina té 60 graus d’inclinació i jo no sé com carai recolzar-hi les mans. Em sembla impossible, però després el Pol em demostra que no ho és!
-Dies de sol, V, (6a+/6b), *. I no podia acabar el dia sense pillar en un cinquè típic de Vilanova,...així tinc deures per tornar, jejeje.
-Morenito, V, (?), *. Aquesta via té un pas molt curiós per arribar a la R. És com una sortida de la piscina, però el problema és que el marge de la piscina té 60 graus d’inclinació i jo no sé com carai recolzar-hi les mans. Em sembla impossible, però després el Pol em demostra que no ho és!
-Dies de sol, V, (6a+/6b), *. I no podia acabar el dia sense pillar en un cinquè típic de Vilanova,...així tinc deures per tornar, jejeje.
8 comentaris:
Hola bou!
Jo només he estat al sector Barranc del Viern.
Corroboro lo dur que vaig trobar unes quantes vies entre IV+ i 6a+.
D'altra banda n'hi havia algunes de 6a+, de les que vaig provar, que les vaig trobar ben cotades: la Pirineu i la Me entiende??.
No hi feia molta calor?
JO hi he escalat poc però tinc la mateixa impressió.
Vam estar de curset hi havien 4º que semblen això però altres semblaven 5+.
Simplement les vies no estàn ben cotades. Que hi farem...
Teniu raó els dos. El problema, a part de que el grau està molt dur, és que no és gens homogeni i arriba un moment que ja no te'n fies, perquè en un mateix sector pots trobar cinquens que ho són i d'altres que semblen 6bs!
El Barranc del Viern, per exemple, coincideixo amb tu Pere que és un dels sectors més graduats "normal".
De fet, jo no li faig massa cas, però si hi vas per fer cursets o sortides amb debutants et pots emportar sorpreses desagradables.
Respecte la calor, el diumnege s'estava de conya perquè corria un airet molt fresquet,...massa i tot (pel sector femení)quan el sol s'amagava darrere algun núvol!
No recordava que el grau a Vilanova fos tan dur :(
Alguns 6b's em van semblar 6c+!!!!
Totalment d'acord que algunes vies d'aquest sector semblen equipades a la "babalà" i una mica a preu fet. Llàstima, perquè hi ha altres sectors més antics on les vies són xules xules!
Però vaja, segur que tornarem a Vilanova, oi?
Dissabte a Riugréixer??? ;)
Lo meu és una escalada "psicològica": si no em piques no passo! jajaja! Fins ara!
Es cert; en aquesta escola hi ha un desgabell de graus (al sector Pitufos vies de IV amb pasos de bidits)segurament degut a molts equipadors amb criteris diferents. A les vies dificils també. Al sector Peñas Altas la cosa esta mes "arregladeta", bon lloc per a fer cursets.
PEP.
Jo vaig estar fa dos dies a Vilanova de prades, en el sector de cova de les Bigues i la veritat es que ens vam desconcertar bastant. Les ressenyes no coincidien, hi havia vies que havien desaparegut i d'altres noves... en fi un caos. Així que vam tenir que improvitzar i fer-ho una mica tot a ull. Estic d'acord que el grau es molt dur i que es peteix moltissim! Tot i això, vam fer vies prou interessants i diverses!! Imprescindible casc pels asseguradors...!!
Hola.
Dons jo avui m'hi he trobat una via d'oferta, la Krakovia. Això, va com va.
Salut!
Willow ni
Publica un comentari a l'entrada