El passat dimarts vaig completar el que podríem anomenar una autèntica “trilogía primaveral nord-montserratina” : Diables, Aeri i Cavall. No ha estat una cosa premeditada però, ja se sap que en l’escalada (suposo que com en moltes altres aficions) ens movem per ràfegues. També hi ha ajudat que el Marc, el meu company de cordada en aquestes vies, és un autèntic fanàtic de la cara nord de Montserrat. L’últim capítol (de moment) va ser la via Désirée al Cavall Bernat:
La Désirée és una ambiciosa via que supera un dels perfils més arrogants de l’agulla més esvelta de Montserrat. Tot i l’aparença monolítica i inexpugnable que té des de baix la via es realitza gairebé en un 70 % del seu recorregut en lliure sense passar del 6a. A més, els trams en lliure són preciosos i justifiquen sobradament les pedalades que hem de fer per enllaçar-los. Destaquen sobretot l’inici del L2 amb una finíssima llastra-bavaresa, i tot el L5.
Aproximació per la canal del Cavall i l'impressionant llarg 2
Marc al L1 i a la llastra-bavaresa del L2
Marc al L1 i a la llastra-bavaresa del L2
Pel que fa a l’artificial es concentra bàsicament en dos punts: segona meitat del L1 i tot el L4. També hi ha un parell de sortides de reunió (R2 i R3) amb un parell de A0s però bastant apurables en lliure, sobretot la sortida de la R2: pas molt curt de 6b/6c per anar a caçar la llastra abans citada. La perla de l’artificial la trobem cap al final del L4, on un “aleje” considerable entre dos parabolts ens obligarà a llaçar un petit merlet amb una baga i penjar-hi l’estrep per superar el pas. És curiós com una pedreta tant petita ha esdevingut una de les preses més famoses de Montserrat i encara és més curiós que la tia aguanti intacta després de 30 anys de pas de cordades !
...cap problema, aguanta, aguanta!
Marc a la R4, observant les acrobàcies.
Personalment, no m’acostumen a agradar gaire les vies que tenen tant d’artificial equipat, però aquesta em va deixar plenament satisfet.
Actualment la via Désirée es troba completament reequipada amb parabolts i reunions amb anelles i això pot convertir-la en una dura competidora per la seva veïna Punsola-Reniu en quant a repeticions. I ho dic com a cosa positiva ja que pot contribuir a descongestionar-la en dies de molta afluència. De totes maneres, crec que és una mica més exigent en les parts de lliure i cal no refiar-se ja que en els trams de V hi ha algunes assegurances allunyadetes.
Dir finalment que convé evitar aquesta via en dies especialment calorosos ja que l’ombra no hi arriba ben bé fins les 16:00.
DADES TÈCNIQUES:
Llargada: 190 m.
Dificultat: 6a/Ae. Algunes ressenyes marquen com a màxim obligat V, però jo m’inclino més pel V+/6a.
Ressenyes: aquí i aquí
Altres piulades interessants: Surgrimpi
Diables a tope en dimarts!: cordades a la GAM, la Barrufets (escalador en solitari), la Sendero Luminoso i la Còsmica del Plàtan
11 comentaris:
Renoi Pere, quanta activitat i de qualitat! aquesta l'apunto a la llista per més endavant, ja la tenia pendent abans de la lesió...
enhorabona poquer d'asos!!
Enhorabona per l'escalada!! Jo també és de les que guardo més bon record de les de la Nord, una preciositat!
El proxim cop que vegis en Marc dona-li records d'en xicu de Dolomites!
Doncs deu n'hi do! Has fet com el Barça, el triplet de parets de la nord! ;)
A per més títols ara! Ziga-zaga!
Pietro i companyia felicitats per l'activitat. Ara la via té bolts, abans quan et penjaves del merlet era el lloc on et senties més segur. Vinga salut company
Jaume: que pel póquer encara me'n falta una (de moment tenim el trio),...me la reservo per tu, jejeje
Xicu: en aquests moments tinc el Marc al costat, així que ja ha vist el teu comentari directament!
Mingo: tens tota la raó, la cosa devia ser bastant diferent amb burins ronyosos. De fet la feia molt poca gent.
Pere: molt bona,...ara m'hauré d'inventar una cançoneta per celebrar-ho!
No ens vam trobar pels pèls. La vaig fer dimecres!!! (encara li passarà al davant a la Punsola per estar menys sobada). Em va semblar una mica massa equipada, sobretot la llastra i la fissura de l'últim llarg. Encara queden els parabolts de l'antiga restauració (mitjans 90). Algunes de les noves xapes ballen, res de l'altre món, poqueta cosa. Sort del merlet, si no aquell llarg es faria pesadet. Per mi l'entrada a la bavaressa és 5+ si la fas en horitzonatl i fins i tot baixant una miqueta el cos... si la vau fer així i us va semblar 6b/c no em queixaré... m'apuja la moral i tal.
Salut i tàpies
Hola Bullarolas, probablement tinguis raó en lo del V+ per entrar a la llastra. Personalment no t'ho puc dir perquè aquell llarg em va tocar de primer i al veure A0 o 6c a la ressenya vaig tibar directament de cintes, però el meu company, que el va fer de segon,ho va fer en lliure i li va semblar bastant més fàcil que 6c! A més és un pas molt curt.
Respecte l'equipament, és cert que n'hi ha molts de bolts, però em va semblar que s'havia reequipat bé, és a dir substituint burins per parabolts i que en cap cas se n'havien afegit respecte els originals.
Aaa i també tens raó que el merlet li dóna un toc d'originalitat al L4.
Una reflexió....
Tel·la amb la de penya que fa vieta a la nord de Kalamontse entre setmana! Per allà al camí de l'arrel ens vam trobar 6 o 7 cordades!!
Va estar bé tornar a coincidir. Si algun dia m'hi vols, e-miliam!!
Jo la recordo amb bastants burins originalment. La vam fer l'any passat i em sembla que si fa no fa hi ha els mateixos punt d'asseguramça que quan la van obrir. Ja al 86 (quan la vam fer per primera vegada) tenia alguna xapa trencada, suposo que era bastant necessària una restauració actualment.
Per cert, ja has fet servir el PowerPoint per fer la topo? Veig que les reunions ja surten ben "arrodonides"...
Bones Xavi, sí ja vaig utilitzar el mètode PowerPoint i tal com vas dir va molt millor! Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada