CASANOVA

Últimament estem tenint sort amb les escoles que escollim sense conèixer-les. Aquest diumenge li ha tocat a una clàssica i veterana berguedana : Casanova, on encara no havíem anat mai i l’impressió ha estat força bona. Roca calcària excel·lent i equipament acceptable, tot i que algun parabolt ja comença a notar el pas del temps i està un pèl oxidat. Respecte la roca, a destacar que trobarem el típic calcari gris i compacte de la zona, però aquí també trobem algun tram de paret amb grans xorreres i forats. I com sempre, al Berguedà, paisatge de primera!
Com a punts febles de la zona dir que les poques vies fàcils que hi ha (quatre V+) són curtetes i raretes, i després ja hi ha un gran salt fins a 6b. A partir d’aquest grau la cosa canvia radicalment i totes les vies són llargues i recomanables. Un altre punt feble seria el caminet d’aproximació força pendent i brut de fullaraca relliscosa, sobretot a l’anada (forta baixada).
En aquesta primera visita hem fet:

-Això com es posa, V+, 12 m. (*). Via forçada i poc lògica, buscant allunyar-se de la seva veïna de l’esquerra.
-Nom desconegut (nº 28 guia del Berguedà), V+, 18 m. (**). Potser la millor del grupet de V+, tot i que segueix tenint algun pas raret (...o alguna xapa mal ubicada).

Nesa en aquesta via

-Nom desconegut (nº 30), V+, 10 m. (**). Atlètic diedre fissurat que permet practicar diferents passos en bavaresa, oposició en X, etc.
-Lactarius deliciosus, 6b, 24 m. (***). Magnífica placa força variada: regletes, foradets, gotes d’aigua, llastres...i un entrada molt fina.
-Llenega-me-la, 6b+, 24m. (**). Molt similar a l’anterior, però potser més heterogènia i amb algun pas més raret. Malgrat tot té un tram de gotes d’aigua boníssim. Tant aquesta com l’anterior m’han semblat assequibles pel grau.
-Ull de poll, 6b, 25m. (***). Impressionant travessa per sota els sostres del sector, amb bons forats i xorreres sempre. L´únic inconvenient d’aquesta via és que les cintes s’han de recuperar en tope-rope i com que és una mica “heavy” per la Nesa em toca fer-la dos cops.
-Mursielago fuerte, 6c+, 25m. (***). Aquesta via m’enganxa ja amb les forces molt justes i decideixo provar-la en tope-rope. A mitja via un error acaba en caiguda, però al final acaben sortint tots els passos. Li veig bastant color...però un altre dia serà.

Arribant al sector principal i un escalador intentant "El Trallon" (7c)

Dir finalment, que el sol s’amaga pels volts de les 15:00 a la paret principal, cosa que el fa un bon sector per les tardes d’estiu però un mal sector en dies freds i/o humits.

AMB LA MEL ALS LLAVIS

Os de Balaguer ens encanta. Per les seves vies llargues i estètiques sobre bon calcari, pel seu equipament generós, pel seu entorn tranquil, per les seves vistes i, perquè no dir-ho, pel seu grau més aviat generós que ens apuja la moral.
Des d’aquest diumenge un ingredient més s’ha afegit a aquesta llista de punts positius i que probablement farà que no tardi gaire a tornar-hi: m’he quedat a un "plis" d’encadenar el meu primer 7a. La via en qüestió ha estat Fanàtic (7a, 27m, ***), llarga placa amb dos trams clau: un de finura i preses tipus gota d’aigua al principi i l’altre de desplom amb bon canto al final. Entremig una llarga i divertida passejada que no crec que passi de 6a. Me la recomana un cop més la Gemma després de fer-la amb aparent facilitat. I jo que li dic: “vale, però en tope-rope eh!” , i ella: “No, no de primer que la pots fer”...”pos vinga som-hi, si no juguem a la loteria segur que mai ens tocarà”, penso jo.

Jo mateix intentant Fanàtic (7a)

I la Gemma tenia raó, gairebé encadeno. La caiguda s’ha produït al tram de finura on després d’un xapatge inextremis em llenço sense pensar gens a dues gotetes d’aigua que intueixo a sobre meu: “merda, són molt pitjors del que m’esperava” i no tinc res pels peus,...adéu 7a! Quan estic penjat veig bastant a l’esquerra una bona orella lateral que ni tan sols havia ensumat. Provo el pas utilitzant-la i voilà, ja està ! En arribar al desplom de dalt no ho veig gens clar, però la Gemma em canta la seqüència i surt bé,... ara sí que em fa ràbia l’errada de baix ! Malgrat tot estic content: sé que tinc la via i encara ara no sé perquè no li vaig fer un altre pegue. Suposo que perquè l’ombra ja ens havia engolit i a baix tenia els meus companys amb cara de fred,...o potser per tenir excusa per tornar,...no ho sé, però la tinc!

Ara bé, cal dir que la via és coherent amb la graduació de la zona però que en algun altre lloc no passaria de 6c o 6c+.

A part d’això el dia va ser molt fructífer per tots. Personalment vaig fer:

-Tot un plaer, 6a+, 23m, (***). Magnífica via molt variada.
-Boven, 6b, 20m, (**). Placa fineta, descans, desplom i arribada a la R amb alguna presa poc evident a vista.
-Allucinogean wall, 6b+, 21m, (**). Via molt semblant a l’anterior.

La Gemma a Allucinogean wall (6b+)

-L’equivocació del Teixó, 6c, 25m, (***). Una altra que em recomana molt encertadament la Gemma. Llarga placa de continuïtat amb un pas sensiblement més difícil i tècnic cap a la meitat.

A destacar també que la Nesa s’ha portat com una campiona, intentant la majoria de vies del dia de primera, inclòs un 6a que gairebé encadena.

Jo mateix a "Allucinogean wall" (6b+) i Nesa a "Els primers passos" (V+)

En fi, un lloc 100% recomanable que visitaríem més assíduament si ens quedés més a prop.

Gemma a "La vall dels faraons" (6c)

ARBOLÍ: EL DARD

Un diumenge més anem de "descobriment" a una zona nova per nosaltres: el Dard a l’Arbolí. Aquest cop ens acompanyen la Gemma i el Pol. Tots nosaltres hem anat molts cops a l’Arbolí, però sempre als sectors més típics i propers al poble. Aquest cop ens decantem per anar a treure el cap pels cingles que pengen sobre la carretera del Coll d’Alforja. Aquestes parets serien la prolongació natural del cingle que ve de La Mussara i les seves característiques són similars: calcari excel·lent, força compacte i vertical, amb escalada predominantment tècnica sobre regletes i algun canto esporàdic més gran. També, com a La Mussara, trobem alguna fissura d’escàndol. La zona del Dard la podem dividir en tres sectors: dos de petitons i bastant anecdòtics situats a un nivell superior, i el sector principal a un nivell més baix.


Sector Dalt dreta i Gemma a Saki a Sako (6b)

Els dos primers són bastant prescindibles, però el principal és un sector cinc estrelles: una immensa tàpia desplomada amb tonalitats grises i rogenques i amb un bon grapat de vies llargues entre el 6c+ i el 8a+. Afortunadament pels més modestos, a l’extrem esquerra d’aquesta paret hi ha un bonic raconet amb 5 vies entre el V+ i el 6b+ també boníssimes.

Nosaltres, al no conèixer la zona, vam començar pel sector dalt dreta, doncs ens va semblar millor per escalfar, però no val massa la pena. Són cinc vies molt semblants de 15 metres i força fines, de les quals vaig fer:

-Pilot automàtic, V+
-Bailando con lolos, 6a+
-Psicotropical, 6a+
-Saki a Sako, 6b

Tot seguit vam anar cap al sector principal, amb un caminet força entretingut i brut, per canviar de sector (el camí que va directament al sector principal és molt millor!) i allí vam fer:

-No ens atossiguis, 6a+, 22m, 9 parabolts, (***). Impressionant fissura bavaresa, probablement la millor que he fet en escalada esportiva.


Pol a No ens atossiguis (6a+)

-Kagamànecs, 6b, 23m, 10 parabolts, (***). Magnífica placa de regletes.

-Ford Mercury, V+, 20m, 9 parabolts, (**). Una altra placa regletera i més tombadeta amb algun pas força llarg i un de sensiblement més difícil (6a!?)

-Aleluya, 6b, 20m, 10 parabolts, (**). Més del mateix.


Jo mateix a Kagamànecs i Aleluya, totes dues 6b

Dir també que només la Gemma va tenir valor d’atrevir-se amb alguna via del sector central: concretament Foc als peus, 6c+ que va encadenar, i Mistyflowers, 7a que va estar a punt.

Un cop més ha quedat demostrat que per més anys que escalem, al nostre país sempre ens quedarà algun raconet increïble per descobrir!