Fa dos estius, en un dels dies més calorosos que recordo haver viscut, vam descobrir aquesta petita però acollidora i tranquil·la escola del Priorat (aquí). Va ser una mica per casualitat, ja que aquell dia teníem previst escalar a Margalef, però el risc d’incendi extrem va fer activar el pla Alfa a tot el Parc Natural del Montsant i no ens van deixar entrar ni tan sols a peu a cap sector. Llavors vam decidir anar a investigar què tal era això de Cabacés, lloc del qual havíem llegit quelcom. Vam passar pel refugi i vam comprar el llibret de ressenyes i aquell mateix dia ja vam gosar provar algunes vies. I dic gosar perquè la temperatura rondava els 40 ºC a l’ombra i després de provar 4 o 5 vies vam veure que allò era insoportable. Però la primera impressió va ser molt bona i teníem clar que hi havíem de tornar quan les condicions fóssin més adequades. Aquest diumenge i dilluns ha arribat aquesta redescoberta. Hem gaudit de ple de l’escalada, del tracte rebut al refugi i dels paisatges del Priorat.
Sector de Les Crestes
Com el seu nom indica una afilada barra rocosa d’un calcari similar a Vilanova de Prades: compacte però amb bastants foradets rodons. La paret en general no arriba a la verticalitat però té algunes panxetes que proporcionen passos interessants i diferents de la resta de la via. Les vies estan totes orientades al sud-est i en total són 27 entre V i 7a. Les vies realitzades foren:
-La costellada, V, 15m, 5 parabolts, (*). Fàcil, però amb un parell de passos tontets amb una mica de vidilla entre assegurances (tònica dominant a Cabacés). Crec que aquest fet no la fa massa recomanable per iniciació.
-The Jaimers Revolution, V, 17m, 5 parabolts, (*). Més del mateix, però encara més vidilla entre xapes.
-Josep i Remei, V+, 18m, 6 parabolts, (**). Bonica placa de foradets amb algun tram força finet al mig.
Detall del sector i Nesa a Josep i Remei (V+)
-Nous verdes, 6a, 19m, 7 parabolts, (**). Més placa, encara més fineta.
-Nous verdes, 6a, 19m, 7 parabolts, (**). Més placa, encara més fineta.
-Entre forats i foradets, 6a+, 22m, 8 parabolts, (***). Preciosa i llarga via força variada, ja que la placa habitual del sector es veu amenitzada per dos panxetes molt divertides i amb bon canto, si el sabem trobar.
-Bagasses honey, 6b, 25m, 9 parabolts, (***). Una altra de llarga i bona, però aquesta de més continuïtat sobre placa vertical de foradets. Interessant portar una baga per llaçar una sabina en un tram on hi ha força metres entre xapes.
-Poca solta, 6b, 20m, 7 parabolts, (**). Aquesta és més curta i intensa, però igualment de continuïtat. Se’m fa difícil opinar sobre el grau ja que estava completament marcada amb “clekes”, moda que esperem no proliferi ja que, a part de ser una guarrada, impedeix escalar a vista.
-Corsika libre, 6c, 20m, 7 parabolts, (**). La provo en tope rope. Té una part inicial super exigent de finura que no acabo de treure. Crec que podria ser més de 6c i de fet a les ressenyes del refu li donen 6c+.
Després d’aquesta intensa jornada d’escalada recuperem forces al refugi de Cal Ferrer on l’Isa i en Ferran ens atenen de primera i ens serveixen un sopar “lleuger” arran de la llar de foc.
L’endemà ens dirigim cap a la Serra dels Solans, on es concentren el major nombre de vies i sectors de Cabacés.
Detall del poble i la Serra dels Solans al fons
També està orientada a l’est i aquí la roca és més variada, però en general és un calcari farcit de forats molt cantelluts no aptes per a pells sensibles. Però també hi ha zones més fines i compactes i d’altres plenes de petits còdols roms. Potser el pitjor és que en alguns punts encara es trenca alguna cosa, però crec que unes quantes repeticions més i la cosa quedaria completament sanejada.
Aquí comencem pel sector Can Pistraus (13 vies entre III i 6a), autèntic paradís per la Nesa, on es treu l’espina d’uns quants dies sense encadenar res de primera i agafa moral per la resta del dia. Fa 3 o 4 vies força divertides i ben equipades. (foto esquerra).-Cirera tomaquera, 6a, 12m, 5 parabolts, (**). Preciosa placa vertical de forats. Llàstima que no sigui més llarga.
La Nesa s'atreveix de primera amb la Cirerera tomaquera (6a).
-L’aturadet, 6a, 12m, 5 parabolts, (**). Idem.
-Canvi de parella, 6a+, 15m, 5 parabolts, (**). Més placa de forats amb panxeta final.
-Gange away, 6a+, 15m, 4 parabolts, (**). Similar a l’anterior, però un pèl expo.
I seguim cap a la dreta al sector Rat del Bosc:
-Lòpez-Calvet, 6a, 15m, 5 parabolts, (**). Interessant via perquè és força diferent de les seves veïnes. Díedre fissurat que a trams es supera en bavaresa. A destacar que la primera xapa està força alta (uns 4 metres) i la presa clau per fer el xapatge no inspira gaire confiança perquè té pinta de trencar-se en qualsevol moment.
-Felicitat fingida, 6c, 15m, 5 parabolts, (*). La provo en tope rope i la trobo duríssima, no veig cap possibilitat d’encadenar-la perquè té una primera part terrorífica de finura i a més s’em trenquen dos petits còdols.
-Tripiclimb, 6b+, 15m, 6 parabolts, (***). Compenso la decepció anterior encadenant a vista aquesta petita joia. Placa vertical que segueix un curiós bosc de microxorreres i estalactites.
Jo mateix a la López-Calvet (6a) i el curiós bosc de microxorreres a Tripiclimb
No voldria acabar aquest post sense dir que una de les coses que més ens ha agradat de Cabacés és la tranquil·litat i la bellesa de l’entorn. Hem estat sempre sols, tant a les parets com al refugi. Esperem que la recent aparició de la guia d’escalades del Montsant no porti la massificació i tots els aspectes negatius que aquesta comporta.
Ermites de Cabacés: Mare de Déu de la Foia i Sant Roc
7 comentaris:
Si que és psicodèlica la Tripiclimbing!!! M'apunto el lloc, que tal són els peus de via per anar amb nens?
Hola Pere, ja havia vist algun cop el teu bloc, així que ets en Groinket... M'alegro que t'ho passessis bé a cabacés! jo també espero que puguem disfrutar d'aquesta tranquilitat molts anys. Respecte a coses que dius al bloc, només per matisar: La via de les xorreres es diu tripiclimb, (sense -ing, si surt així a la guia és un error). Sobre la Gange away és veritat que té els seguros separats, a l'estil free climbing de Siurana dels 80, però és una via esportiva segura (una mica picant). A l'igual que la López-Calvet, tranqui que el canto ha aguantat cada elefant que no t'ho imagines (és una de les vies més escalades de Cabacés)!!! És veritat que la Fel.fingida és xunga, xunga, una destrossadits i no està tan escalada jeje!!
Per les vies de Les crestes respon en Bernat...
Pel que fa al dubte d'en Claramunt, en general els sectors de Cabacés tenen uns peus de via de somni, ideals per anar amb canalla!!
Salut i bones escalades!!
I l'aproximació? També està bé per anar-hi amb els nens?
Hola Ferran, sí tens raó, he estat jo que m'he tret un "ing" de la màniga,...ja està canviat! gràcies per les puntualitzacions.
Josep i Raquel, com ja ha dit en Ferran, els peus de via són ideals per la canalla i les aproximacions, tot i que la dels Solans és llargueta (30 min. des del poble) és un camí bastant bo. Nosaltres, de fet, i vam anar per una pista que puja en fort pendent des de darrera del cementiri i et deixa a dalt de tot de la serra (antena). Llavors només et queda caminar 10 minutets practicament plans. Aquesta pista estava en bon estat, però en época de pluges pot empitjorar molt perquè és molt pendent. A les Crestes 2 minutets de caminet molt pendent però peu de via també boníssim.
Gràcies Pietro!
Ei Pere, ja se't trobava a faltar! molts dies sense piular eh...però ha valgut la pena l'espera, ens has descobert un altre bon lloc per anar.
Records a la Nesa.
Hola Pere! Així que veu anar a Cabacés...Ja em vas fer entrar ganes d'anar-hi el dia de Montral que en vem estar parlant i després de llegir el teu post i els comentaris encara més. Haurem de fer una escapadeta ara que els dies comencen a ser més llargs.
Una abraçada i fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada