REPETIM AL BERGUEDÀ: MALPÀS DE TRAVIL

La setmana passada vam gaudir tant de les temperatures i vistes berguedanes que aquesta setmana hem decidit repetir. El sector triat en aquesta ocasió ha estat un dels nostres preferits: el Malpàs de Travil. Del Malpàs ens agrada tot: la roca, les vies, l’equipament, el paisatge, el peu de via comodíssim i la inexistent aproximació. A més, ja feia temps que tenia ganes d’anar-hi a provar les noves vies. Un cop més ens acompanyen la Gemma i el Pol, també enamorats d’aquest sector, i cap al migdia arriben el Joan, la Marta i el Mel que venen del canicross de Castellgalí. Es tornen a repetir les estampes de Montserrat i la Mola emergint sobre la boira i curiosament estarem solets al sector durant tot el dia.

Un cop més, entre tots hem fet moltes vies, però aquí només comento les que he fet jo:

-Teia Maria, V+, 15m, (**). Vertical i sostinguda. Bona per escalfar,...i deu n’hi do com arribo de calent a dalt!

-El noi del pijama de ratlles, 6a, 15m, (**). Una de les que tenia pendents. Semblant a l’anterior però amb algun passet més fi.

-Dimecres de Patum, 6b+, 25m, (***). Podríem dir, que era el meu projecte del dia, però a vista se m’entravessa una mica. Les xapes van seguint un estètic esperonet desplomat, però tu t’has d’anar buscant la vida ara a l’esquerra, ara a la dreta, ara pel fil de l’esperó. En un lloc m’equivoco de banda, enganyat per un forat magnesiat i no tinc forces per rectificar. Després de penjar-me i descansar enganxo la seqüència correcta i em sembla fàcil i tot. El proper dia ja sortirà!. En qualsevol cas és una via molt bona i ben trobada i el grau em sembla un 6b+ com una casa anant a vista.

Pere i Gemma en aquesta via.

-2 tàndem 2, IV+, 20m, (**). Ha arribat el torn de la Nesa: la prova de primera però un flanqueig psicològic per arribar a la segona xapa la tira enrera. Li monto i la fa de segona. Preciosa via, poc usual en aquest grau.

-Variant directa 2 tàndem 2, 6a+, 10m, (*). Entrada explosiva a la via anterior amb canto bastant petit. Dura pel grau proposat.

-Volare, 6c, 18m, (***). Mentre feia l’anterior la Gemma em fa un crit i em recomana aquesta via. Un cop més l’encerta de ple: preciosa via de placa desplomadeta amb forats. Increïblement la via té fins a tres descansos que van de perles per encadenar-la.

Jo mateix en aquesta via.

-Amic traït, 6c+, 25m, (***). Animat per l’èxit anterior acabo la jornada intentant de nou aquest antic 7a. Sempre cometo el mateix error amb aquesta via: me la guardo pel final quan ja no tinc forces i em quedo amb les ganes d’encadenar-la tot i veure-li color. Conclusió: el proper cop m’hi poso només arribar!

Bé, com veieu m’han quedat dues espinetes clavades (la Dimecres de Patum i l’Amic traït) cosa que em proporciona una magnífica excusa per tornar en breu al Malpàs, jejeje. A destacar un intent molt seriós de la Gemma a Agonia d’hora baixa (7a+) que no encadena pels pèls (aixì també té excusa per tornar-hi!).

Gemma a Agonia d'hora baixa (7a+) i Joan a Peus de Moix (6a)

Molta més informació del Malpàs al blog d’en K i també al blog del Terrible.

MERCADAL SUPERIOR

S’acosten èpoques de vaques magres per aquest blog i el seu mentor: m’he trencat el lligament creuat anterior del genoll dret i m’han d’operar.
De moment, abans de passar pel quiròfan, tinc permís per anar amb bici, nedar i fins i tot escalar (sempre i quan ho faci amb corda i no caigui al terra: paraules textuals del metge! jejeje).
Així que de moment vaig fent i aquest diumenge ens hem decidit pel Berguedà, que la febre boletaire ja va de baixa i la febre esquiadora encara no ha arribat. Els sector escollit ha estat tot un clàssic: El Mercadal Superior. Però tot i l’antiguitat i popularitat d’aquest sector, jo només hi havia anat un cop fa molts anys i ja tocava donar-li una segona oportunitat. Ens acompanyen el Pol, la Gemma, la Carlota i el Joan.
El dia perfecte i el paisatge brutal, amb el Santuari de Queralt en primer terme i tot el centre de Catalunya cobert de boira al fons.

Entre tots sis hem fet gairebé totes les vies de la dreta de la cara sud, però aquí només us comento les que hem fet la Nesa i/o jo:

-Barrufeta, IV+, 17m, (**). La més fàcil del sector. No està malament pel grau.

-Mel i mató, V+, 17m, (**). Un parell de passos bastant explosius fins a la segona xapa i possibles caigudes al terra fins aquest punt. Malgrat tot és una bona via.

-Fruit de Passió, 6b, 22m, (**).Via força vertical i bona, amb les dificultats concentrades a la segona meitat: primer per un tram de presa petita i sobada i després per la superació d’un sostret amb bona presa,... si la trobem! Personalment m’encallo a la part fina i no encadeno.

Jo mateix en aquesta via, amb caiguda inclosa i el Joan afrontant el pas clau del V.

-¿? (L1+L2), V, 30m, (**). Via de caire clàssic que va cercant els punts febles de la paret, però que resulta molt bona, divertida i adequada per escalfar. Pas “psicològic” al sortir en flanqueig a l’esquerra de sota un sostre on hi ha R1 (foto dreta). Es pot realitzar en un sol llarg si tenim la precaució de posar cintes mooooolt llargues a un parell de punts i ens despenjem de la reunió de Pòtols místics (dos químics).

-Terra Bergadana (L1), 6a, 20m, (**). Una altra divertida via vertical i de bon canto amb totes les dificultats concentrades en un pas on de cop i volta ens trobem sense mans. Tant al Pol com a mi, aquest pas ens ha semblat més de 6a.

El Pol en aquesta via.

-Generació del 92, 6b, 25m, (***). La perla de la jornada. Molt variada i amb la roca molt menys sobada que a les seves veïnes. Aquesta sí que l’encadeno i la gaudeixo a tope. Imprescindible!

A mitja tarda el sol s’amaga darrere unes boires i de seguida comencem a tenir fred, així que marxem, però ho fem ben satisfets amb el sector.

Gemma a Apòstols místics (6b+)

Podeu trobar les ressenyes d’aquest sector a la guia del Berguedà i la revista Vèrtex num. 205. També molta més informació al Blog d’en Passarell.