CAN SOLÀ: UN TROSSET DE MOIÀ A MONTSERRAT

La veritat és que el títol d’aquest post no podria ser més equívoc ni més encertat al mateix temps, perquè la Bauma de Can Solà ni està a Moià ni està a Montserrat! Però la morfologia de la roca ens recordarà moltíssim a la de Moià (Revolt de l’Àliga o Montbrú) i, per proximitat geogràfica, podem considerar que estem a Montserrat.
Aquesta zona, probablement molts de vosaltres, la coneixereu per haver-hi anat algun cop a fer pràctiques d’artificial amb estreps a la immensa bauma que hi ha. Jo mateix vaig aprendre a fer les meves primeres "acrobàcies sobre pedals" en aquest lloc i fa uns anys teníem certa tendència a anar-hi els dies de pluja; sempre era un bon recurs.
El que ja no és tan habitual és anar-hi a fer esportiva, però resulta que a la franja de roca que queda davant de la cova mica en mica han anat apareixent vies, inicialment per iniciativa de N. Dalmases i M. Millet i més recentment amb les últimes obertures i reequipaments de J. Vidal “Indi”. Tan sols són una desena de vies, però si ens movem entre el V i el 6b pot ser suficient per passar-hi mig dia. L’escalada és molt atlètica, amb la roca molt vertical i/o desplomada i grans cantos tipus Moià (franges horitzontals). El major inconvenient és que la roca està força descomposta i bruta de sorra i líquens, sobretot a les quatre vies de l’esquerra (les que trobem només arribar). Crec que a base de repeticions la cosa es podria arribar a netejar i sanejar, però ho veig difícil ja que no crec que la zona arribi a ser mai massa popular. Bé, qui sap...potser si s’obrissin més vies (d’espai no en falta!).

Les ressenyes les podeu trobar a les pàgines 23-26 de la guia de Montserrat Sud i també en una recent actualització a onaclimb.

Aquest dissabte al matí la Nesa i jo vam fer:

-El Gay més guay, 15m, V, (**). Bona via per escalfar, força vertical i amb algun desplomet però sempre amb bona presa. Parabolts molt junts (potser per compensar la mala qualitat de la roca?)

Nesa a El Gay més guay (V) i Oriol (6a)

-Levis, 15m, V, (*). Igualeta que l’anterior, però amb una línia més forçada per esquivar els trossos de roca pitjor i més vidilla entre seguros.

-Oriol, 15m, 6a, (**). Recent obertura de J. Vidal (Setembre del 2008). Directe i vertical però convindrien força repeticions per sanejar-la. Personalment he fet la “bona obra” del dia, enviant avall una de les millors preses de la via...i la Nesa s’ha emportat l’ensurt del dia ! (Casc imprescindible per l’assegurador).

-Martina, 15m, 6a+, (*). També nova. Seria una via tres estrelles si no fos per lo guarra que està. Francament en aquesta he passat una mica de por, i veig difícil que s’arribi a sanejar perquè travessa un tram força terrós que per més que netegis va caient.

-Placa Oglala, 15m, 6a+, (***). Ens traslladem a les vies de més a la dreta i aquí si que m’emporto una agradable sorpresa. Fantàstica placa/esperonet desplomat amb bona roca. Entrada explosiva.

-Díedre Brulé, 15m, 6b, (***). A l’esquerra de l’anterior, per la mateixa placa però més desplomada i amb cantos més petits. Per sort, podem anar utilitzant el díedre de l’esquerre. Espectacular xorrera al principi i bonics forats després. Malauradament el díedre està bastant brut, però la roca també és bona.

Díedre Brulé i Placa Oglala i la xorrera de l'inici del díedre.

Aquestes dues darreres vies m’han deixat un bon sabor de boca i justifiquen per si soles la visita. Crec que les dues que ens hem deixat per fer (un 6a i un 6b) també tenen bastant bona roca.

Aprofito aquest post per penjar una seqüència fotogràfica d’en Marc R. (il Pericoloso) encadenant la 28 de la Desdentegada (6c) la setmana passada: