ARIÈGE 2: CALAMÈS

Castell i parets de Calamès

Després d’un primer dia una mica frustrant, decidim assegurar el tret anant a una escola de solvència contrastada: Calamès. A més, el dia es lleva bastant tapat i creiem que és una bona oportunitat per visitar aquesta escola orientada majoritàriament al sud... il·lusos de nosaltres!...al migdia ja estem ben fregits i deshidratats! Segona lliçó que hem après: a l’Ariège, com a bona part dels Pirineus francesos, molts matins es lleven ennuvolats per boires altes, però a mesura que el sol escalfa es desfan, així que a partir d’avui cada dia a consultar la meteo!
Calamès és una de les quatre escoles situades al municipi de Bedeilhac juntament amb Sedour, el Roc à Steph i la Roche Ronde. Podriem dir que és la segona escola en importància de la comarca després de Sinsat. En total més de 300 vies en roca calcària de primera qualitat entre esportiva i via llarga.
Aquest primer dia a Calamès (n’hi haurà un segon amb millors condicions meteorològiques) decidim anar al sector Le Col (foto esquerra), pensant que tant la Nesa com jo tenim vies del nostre nivell. Un error més a la llista: és el sector amb més aproximació i té pocs arbres que donin ombra al peu de vies. Total que hi arribem ben suats i maleint el sol que ja s’ha decidit a sortir!
Pel que fa a l’escalada en aquest sector trobem el grau força ajustat i els seguros força allunyadets (...mala combinació!), però potser és la calor que ens ennuvola el cervell. No triomfem gaire que diguem (...la crida de la piscina del càmping és massa forta!):

-Tramp, 5a (5c/6a)
-Les 2 b, 5a (5b/5c)
-Lichen, 6a+ (6b)
-Samdi, 6b (intent que acaba a la segona xapa on ja hi havia un mosquetó abandonat...m’hauria d’haver imaginat que per algo hi seria!)

El segon dia a Calamès resultarà molt més gratificant i productiu, encara que ens refermarem en la idea que el grau està bastant ajustat. Aquest dia coincidim amb la Gemma i el Pol que també estan per la zona. Aquest cop sí que l’encertem amb el temps ja que no veiem el sol en tot el dia i ens escapem miraculosament de la pluja. També l’encertem amb els sectors. Comencem amb Les Grottes on fem la via més fàcil:

- Les Pierres à feu, 6a+ (*)

Ens desplacem al sector veí Les Murettes, caracteritzat per la verticalitat i la presa petita, molt de ditets, i escalo:

- La Soucarrane, 6a+ (6b)
- Barbarella, 6b+ (6c, TR)


Gemma a Brothers in arms, 6c (sector Murettes)

A la tarda li he promès a la Nesa que aniríem al sector Le Papy, un autèntic paradís pels amants del cinquè grau! Vies llarguíssimes sobre un magnífic calcari amb la paret ajagudeta i bona presa. Tot amanit amb excel·lents vistes sobre la vall de l’Ariège. Això sí, seguros a “Can Pistraus” en algunes vies que teòricament haurien de ser per debutants (exemple: 9 en un 5a de 40 metres !). Aquí fem:

-Roxette, 5a
-Blues pour un chat noir, 5c+ (*)
-Sette et uitte, 5a
-Les herbes amères L1, 5c+ (*)

Al final doncs, l’escola de Calamès ens deixa una bona impressió, però millor venir-hi a la primavera o la tardor per gaudir-la del tot.

Nota: Les anotacions entre parèntesis després de les vies volen dir:
-TR: via realitzada en Tope Rope.
-* Via recomanable
-***Via imprescindible
-Incloc també grau sota el meu parer quan aquest s’allunya molt del proposat per la ressenya.