ESCALADA MEF

Després de més d’un mes sense tocar roca, i no només per culpa del mal temps, sinó també per culpa d’una molesta lesió a l’espatlla (probablement tendinitis) aquest dijous m’he tornat a posar de cara a la paret. Ho he fet de forma suau i per una bona causa: ja fa temps que l’Adri i l’Aimar, dos companys mef (futurs Mestres d’Educació Física) ens demanaven a mi a al Marc (l’altre escalador “expert” de la classe i il·lustre membre del "Consell de Savis") que els portéssim a escalar.

Adri: aquest ja té experiència!

Així que aquest dijous, en sortir d’un examen de català, cap a Montserrat s’ha dit, a escampar la boira i mai millor dit perquè hem tingut tota la tarda un bon grapat de núvols amenaçadors per sobre però al final ens hem lliurat miraculosament del diluvi que ha caigut pels voltants!. S’ha apuntat també la Laura, i d’altres que també s’havien apuntat s’han “rajat”, però vaja, aquesta vegada els perdonarem perquè estem d’exàmens i tenim moooolta feina! (ejem, ejem).

Laura: Aquesta noia promet!

La zona escollida ha estat el Vermell del Xincarró. Aquesta hipermegaclàssica escola, tot i tenir alguns seguros i reunions un xic deteriorats i la roca molt polida a les vies fàcils, segueix essent un comodí per aquestes sortides tipus curset. L’encant de la zona, la comoditat d’accessos i peus de via i la quantitat de vies compensen sobradament altres mancances.

Aimar: Aquest ha acabat rebentat!

Els tres debutants (bé, alguns ja tenien experiència en rocòdrom) han fruit de valent i els “profes” també tot veient els seus progressos i el seu potencial; si s’hi posen en serio d’aquí quatre dies ens vindran a posar les cintes ells als setens. Hem muntat tres o quatre "tope ropes" entre IV+ i V+ a la clàssica zona de l’Aresta Rucs i voltants i tots han arribat a les cadenes sobradament i apuntant maneres.

Els "profes": Marc i Pietro

En definitiva tarda ben aprofitada que ha acabat de la millor manera que poden acabar aquestes sortides: amb els debutants preguntant “Quan tornem?”