27 de juny 2008

BUSCANT OMBRETA AL FARAÓ DE BAIX

Aquest pont de Sant Joan no ha estat gaire productiu “escalatoriament” parlant, i és que estem en ple bullici d’exàmens; jo els de final de curs a la uni i la Nesa una cosa molt més seriosa i estressant: les oposicions per mestre de primària. El diumenge però, donem un descans a les nostres neurones i anem a recarregar piles tot escalant una mica. Ens acompanya el Joan i anem a la zona del Faraó de Baix. Aquesta zona és una bona opció pels dies calorosos, ja que a la banda dreta tenim ombra al matí i a l’esquerra a la tarda, amb tan sols cinc minutets de trasllat entre les dues.

Un escalador a les noves vies del Bloc del Camí i Joan a l'Aresta Escofí

Arribem els primers però sembla que molta gent ha fet el mateix raonament i al cap d’una horeta el sector dret està saturat. En aquest sector predominen les vies fàcils i ben equipades, però són molt discontínues i les reunions són bastant precàries; no perquè no siguin segures sinó perquè a la majoria hi ha simplement dos parabolts units per una baga i si tenim sort algun mallon. En cas contrari li haurem de deixar nosaltres. No acabo d’entendre la causa d’aquesta precarietat, quan és una zona ideal per la iniciació i cursets!. Aquí escalen sobretot la Nesa i en Joan. Fem (numeració guia Montserrat Sud):

-Via 5 + via 14: V, 35 m., (**). Dificultats concentrades a l’inici força vertical i fi. A partir de la tercera xapa es converteix en una fàcil rampa fins arribar a una lleixa amb reunió opcional. El tram que segueix a continuació és molt més vertical i amb una roca boníssima plena de grans còdols. De fet, tenim tres opcions per continuar: una de 6b, una de V i una de IV+. En aquesta ocasió triem la del mig. L’esquema d’aquestes vies sempre és el mateix i si volem empalmar els dos llargs és indispensable corda de 70 i posar cintes ben llargues al tram de la rampa i la lleixa.


Joan als trams inicial i final d'aquesta via

-Via 7 + via 15: IV+ , 35m (**) . Característiques idèntiques a l’anterior.

-Via 4 + via 12: 6a i 6b, 35m (**). Tinc ganes de provar unes vies que hi ha al tram superior de la paret però a l’esquerra de les anteriors. Faig l’accés per la número 4, un 6a amb una entrada vertical i finíssima que m’enganxa una mica fred. Al tram rampós ens podem anar desviant cap a l’esquerra seguint els parabolts (la guia no ho reflexa així) per anar a buscar les vies 10, 11 o 12. Un cop a la lleixa em decideixo per la 12, un 6b d’un sol pas a l’inici per superar un petit desplom amb preses boníssimes, tant que no em sembla pas 6b!. Atenció: corda justíssima !

-Aresta Escofí (L1+L2), V+, 35m (***). Sens dubte la perla del sector. Primer llarg en diagonal fàcil cap a l’esquerra per anar a buscar la magnífica placa superior: festival de verticalitat i grans còdols montserratins. Preveure un parell de cintes molt llargues pel tram de la reunió si la volem fer en un sol llarg.

Ja fa estona que ens toca el sol i a més jo tinc un “projecte pendent” al sector esquerra així que ens traslladem:

-Insubmissió, 6b+, 30m (***). Preciosa via de fina placa vertical amb la superació de tres petits sostres. Pura continuïtat i assegurances força allunyades (si no recordo malament només 8 en 30 metres). No l’encadeno a vista ja que les excursions entre xapes em fan massa respecte i m’hi entretenc massa, però la deixo muntada amb uns quants “escalèxtrics”. Al cap d’una estona l’encadeno amb menys problemes dels previstos. Com canvien aquestes vies montserratines al flash,...i amb “escalèxtrics”!


-Boicot, V+/6a, 15m (***). Mentre descanso per l’intent definitiu a l’anterior, al Joan l’atreu aquesta estètica fissura-diedre. Via molt atlètica i amb les xapes també força separades. Al Joan el coco li juga una mala passada i decideix deixar-ho còrrer a la meitat. Em toca pujar a mi, així que intento fer-ho el més ràpid possible perquè la Insubmissió m’espera amb les cintes posades. Després en Joan la puja en tope-rope sense masses problemes.


Bon balanç per un dia: hem oxigenat el cervell, la Nesa ha fet de primera després de gairebé dos mesos, jo m’acosto novament al 6c després de la lesió i el Joan continua agafant-li el gustet a Montserrat!

Us deixo, per acabar, un vídeo del tram mig de la Insubmissió (6b+):



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats pel 6b+ Pietro! cagun dena... no t'atraparé mai! Aviam quin dia coincidim... Fins aviat! Records.

Jaumegrimp ha dit...

Pere, clar que et fa mal l'espatlla si tibes tan!!?? enhorabona pels encadenes, aquesta bavaresa és fantàstica, tot i que allunyin les assegurances el canto és tan bo que només cal creure-s'ho, dígues-li al Joan que la torni a provar quan pugui que es fa molt bé.
Com va anar diumenge?

Pietro ha dit...

Eii Jaume, el diumenge sí que vam tibar de veritat: vam anar a Tatareu i ens va agradar molt. A veure si demà puc publicar un post.