COLL DE LA BARRACA: LA GRAN OBLIDADA

El passat diumenge vam visitar aquesta injustament oblidada escola del Penedès que va viure la seva època daurada ja fa 10 o 15 anys. Bé, en el meu cas la tenia premeditadament oblidada, ja que la meva primera visita, de la qual ja deu fer uns deu anys, em va deixar “traumatitzat” al fracassar fins i tot en algun quart!

Un dels millors avantatges de progressar en el grau d’escalada és que pots ampliar molt el ventall de llocs on anar i vies per fer, o donar una segona oportunitat a llocs com aquest. I la veritat és que, si no tenim en compte el “petit inconvenient” del "supergrau", resulta una escola interessantíssima: paisatge, roca, peu de via i entorn de primera i vies força llargues i variades. A destacar les curioses formacions tipus xorreretes o estalactites-columna que fa la roca a varis llocs. I sí, la fama de vies infragraduades és ben merescuda i es fa més palesa a les vies de grau baix. Però bé, simplement es tracta d’anar-hi ben mentalitzats d’aquest fet i assumir que aquí difícilment encadenarem el nostre grau límit. I això és el que vam fer aquest diumenge l’Arnau, el Joan, la Carlota, el Pol, la Gemma i un servidor,...bé tot i la mentalització algun renec es va escapar per culpa d’algun cinquillo traïdor!

Mentres el Joan i la Carlota s’estrenaven amb Piti (IV+) i Salomó (V) (ambdues bastant ben graduades segons expliquen), l’Arnau i jo ens posàvem a:

-Si te dicen que caí, 6a, 20 m (**): Primera meitat tombadeta i amb força canto, però final fi i vertical amb uns quants bloquejos regleteros. Podria ser tranquil·lament un 6a+.

Carlota i Pol en aquesta via

-Coll de vent, V+, 20 m (**): Primer terç desplomat i sostingut. Tot i el bon canto es fa llarg i dur. Després la cosa tomba i esdevé un festival de preses i roca excel·lent. Per mi, la via més infragraduada que vam fer; m’atreviria a dir que he fet 6bs més fàcils!

-Dinar Calent, 6a+, 20m (**): De característiques similars a l’anterior, però el començament és més fi. A dalt tot tipus de cantos i forats compensen el patiment inicial. Aquesta podria ser tranquil·lament 6b.

Pere en aquesta via (6a+) i Joan acabant "Si te dicen que caí" (6a)

-Cristina, 6a+, 20m (***): Per mi la millor via del dia i segurament la que s’ajusta més al grau ressenyat. Increïble col·lecció de xorreretes típiques de la zona, que vistes des de baix donen a la via un aspecte més fàcil del que resulta en realitat.

Arnau a "Coll de vent" (V+) i a "Cristina" (6a+)

Cap al migdia arriben el Pol i la Gemma que també fan algunes d’aquestes vies i després passem al sector Boulevard o Solarium, que fa honor al seu nom i ens torrem mentres fem les vies:

-Criatures del bosc, 6a+, 20 m (***): Una altra placa amb forces xorreretes, però en aquest cas el que ens salva és el magnífic diedre que té a l’esquerra. Tant n’és de bo i atraient que el pas clau de la via ve a dalt de tot, quan l’has de deixar i encarar-te a la placa per arribar al descuelgue.

Arnau a "Criatures del bosc" (6a+)

-Sociainoman, 6b, 20 m (**). Via força variada. Comença per una placa fineta i tècnica, amb algun pas llarg, que culmina amb el pas clau de la via: una seqüència realment dura de pinces i miniregletes que ens permeten arribar a una mena d’esperó amb bon canto fins a dalt. Em costa dos intents, però un cop vista la seqüència surt força bé. Aquesta fa de mal graduar perquè el tema està en aquest pas, però crec que com a mínim podria ser 6b+.

El comodíssim sector Solarium i Pere a la via Sociainoman (6b)

Mentrestant la Gemma ha anat a provar un 7a (Azukiki) però ens confirma que per aquests graus la cosa també està apretadeta i es queda lluny d’escadenar-lo.

En definitiva, aquesta segona visita m’ha deixat molt millor gust de boca que la primera i ara penso que de ben segur en vindran més!