THE MAMA'S & THE PAPA'S + TOTXO DE PONENT

Aquest diumenge, el temps no pinta gens bé i no tenim gaires ganes d’escalar, sobretot la Nesa. Al final la convenço per anar a Montserrat. Aprofitem que anem nosaltres dos sols per fer una mica de conillets d’índies: anem a investigar un sector del qual m’han arribat veus de que s’hi estan obrint noves vies. Es tracta de The Mama’s & The Papa’s, una zona situada entre el Clot de la Mònica i els Totxos de Collbató. A la guia de Montserrat Sud ja apareix ressenyat però de manera molt simple i amb poques vies (veure pàgines 212 i 231). La zona està dividida en tres sectorets, que anomenaré A, B i C, seguint la nomenclatura que utilitza la guia. Arribem primer al C, però no ens hi quedem perquè les vies fàcils tenen un peu de via molt incòmode i ombrívol. A més no semblen res de l’altre món (tret d’una que és veu força llarga i dura,...massa dura per començar!). Continuem cap al sector B, de camí, tot buscant-lo, ens trobem amb un altre escalador-investigador,...Ostres! és el meu cosí segon, el Jordi Carreras (el Cuc), qui havia de ser!...només els Carreras tenim l’humor suficient per encigalar-nos per aquests racons de Déu en un dia tan gris. Sembla que la zona tampoc el convenç massa i decideix anar cap als Graus de Collbató. Nosaltres sí que ens quedem a provar algunes vies del sector B. Aquí el peu de via sí que és còmode però les vies tampoc valen gran cosa. Fem les quatre de l’esquerra i ja en tinc prou: roca bastant bruta de líquen i terra, parabolts amb xapes primes, descuelgues amb anelles rovellades i amb molt fregament de corda, vies discontínues i algun còdol que es trenca són algunes de les “sorpreses” que ens trobem.
Tenint en compte que estem molt a prop de l’aparcament del Clot de la Mònica i que m’he quedat amb les ganes de pujar per algun lloc decent, em poso una mica pesat i acabo “enganyant” novament a la Nesa per anar fins al Totxo de Ponent o de la Pastereta. De camí passem per sota del sector A de The Mama’s & The Papa’s, on es veuen sis o set vies acabades d’obrir perquè la paret encara és ben plena de la pols de les barrinades, però per avui ja en tenim prou de “novetats” i passem de llarg. Així que no us puc dir si aquestes valen més la pena o no.

El Totxo de Ponent és un petit sector molt més interessant del que sembla a primer cop d’ull. Les vies semblen fàcils i brutes però quan t’hi poses la cosa canvia. Són força verticals i fines, amb foradets i regletes i també amb una mena de xorreres petitones poc habituals a Montserrat. Fins fa poc, la via més fàcil era un 6b, però recentment s’hi han equipat un parell de 6a+ i un V+ que com a mínim permeten escalfar una mica als que no anem tan forts. Aprofito per penjar una ressenya actualitzada amb aquestes vies noves:

Hi arribem molt tard i amenaça pluja, però tinc temps de fer:

- Teaman, 6a+, 18 m (**). Placa vertical i bastant fineta.

- Xorreres negres nunca mais, 6b, 22m (***). També comença per una placa força vertical i fina, però al final agafes una mena de fissura-bavaresa en diagonal i desplomadeta bastant tècnica. Per acabar un petit diedre. Seguros un pél allunyadets. Surt a la primera, però bastant apurat.

- Cochamo S. M. , 6c, 22 m (**). La faig en tope-rope i un descans al tram clau. Com les anteriors la trobo bastant dura pel grau. De moment no crec pas que hi torni a provar-la de primer.