MALANYEU

El cap de setmana passat va ser complert: després d’haver fet “esportiva” a l'Esperó Badalona (Àger) el dissabte, el diumenge va tocar fer “esportiva convencional” a Malanyeu (Berguedà). Ens vam decidir per aquesta escola, perquè segons els mentiròlegs el mal temps havia d’anar progressant de sud a nord fins a cobrir tot el país a partir del migdia. Al final vam tenir sort (...o no , perquè la sequera comença a ser preocupant i el pantà de La Baells fa pena) i va fer sol tot el dia. Aquest cap de setmana teníem una baixa important al nostre equip habitual: la Nesa va tenir un sobtat atac de lumbàlgia i crec que estarà unes quantes setmanes sense tocar roca. Així que la final erem la Carlota, el Pol, la Gemma el Joan i jo mateix.

Pol a Peligrosa Maria (6a)

Pel que fa a la roca de Malanyeu, és un curiós i excel·lent calcari ple de forats (que jo sàpiga l’únic lloc de Catalunya on es repeteix aquesta textura és la veïna Rocs de la Lluna). Les vies són molt llargues i verticals, per això, a mi el tipus d’escalada em recorda molt al de la Desdentegada o la Cova de l’Arcada: continuïtat a tope!. No hi ha cap pas molt més difícil que la resta, però arribes dalt de les vies ben servit! Una altra cosa curiosa és que la majoria de forats són molt més roms del que aparenten i moltes vegades n ‘hem de provar tres o quatre abans de decidir-nos.
Aquest diumenge ens vam centrar exclusivament en el sector Taules de la Llei; el més espectacular i vertical i vam fer les següents vies:

-Che boludo, 6a+ , 25 m, 9 parabolts (***). Bona per escalfar, com qualsevol altra de les seves veïnes de 6a. Llarga i sostinguda. Bastants forats, però la majoria roms.

Joan a la via de la Karina (V) i Gemma a Peligrosa Maria (6a)

-Husky Trosky, V+, 25 m, 10 parabolts (**). La monta el Joan i després la prova la Carlota. Amb bon criteri i molta valentia, perquè els seguros no estan precisament a tocar, la prova de primera i es queda a mig. Pujo jo a treure les cintes i em sembla força durilla i maca per ser només V+. Un cop més molts forats però la majoria roms.

-Pixapins, 6b, 25 m, 10 parabolts (***). Més del mateix, però més verticalitat i un petit sostre a mitja via. Potser en aquesta els forats són més bons.


Gemma a Pixapins (6b) i Pere a Pasión Maldita (6c)

-Pasión Maldita, 6c, 25 m, 10 parabolts (***). I encara més del mateix. L’única diferència amb l’anterior és que just abans del sostre hi ha un tram força més fi i tècnic. No em sembla un 6c dels durs.

-Kin Mal Karma, 7a, 25 m, 11 parabolts (***). Passem a la taula de la dreta i la Gemma obre aquesta via. S’encalla una mica en algun tram, més que res davant del dubte de per on tirar, però acaba encadenant sense masses problemes. En baixar, ja m’avisa: es deixa fer però no et pots equivocar!. M’hi poso en tope rope. Aquí la roca és diferent: menys forats i més rugositats i regletes romes. Tal com pronosticava la Gemma m’equivoco en un punt i caic. Aprofito la caiguda per descansar una mica i mirar-m’ho bé. Faig el pas diferent i ja encadeno fins a dalt. Seria un bon 7a per provar de primer si no fos perquè a l’última xapa hi ha un aleje que déu ni do! En qualsevol cas estic content perquè el 7a està començant a deixar de ser un tabú per a mi,...que ja és molt!

Gemma en aquesta via

Anem a buscar al Joan i la Carlota, que havien decidit anar cap a la Paret del Devessó a fer algun dels cinquens per anar-se familiaritzant amb la curiosa roca malanyeuenca i cap a casa ben satisfets!