L'ARITJOL: LA MUSSARA CREIX

Aquesta setmana la grip ha fet estralls entre els meus companys habituals d’escalades. Així que la primera tasca, abans del cap de setmana, va ser trobar algú en condicions de sortir. Al final vaig quedar amb l’Arnau i l’Albert, dos companys del rocòdrom de la U. E. de Sabadell. De fet, amb l’Arnau ens coneixem des de fa molts anys i fins i tot hem fet alguna via clàssica pels Alps. Sempre que ens retrobem recordem especialment una “curiosa” escalada que vam fer a l’Agulla Dibona dels Ecrins. Un cop lligada la companyia calia decidir el lloc i els vaig proposar anar a veure què tal era el nou sector de La Mussara: L’Aritjol. Aquest sector ens el va presentar l’Octubre passat el company blogger Der Kletterer que n’és un dels obridors. També podeu trobar un pdf amb les ressenyes aquí. Veient les ressenyes i tractant-se da La Mussara semblava bastant evident que seria un bon sector, i efectivament ho és. Des d’aquí vull felicitar i agrair un cop més la feinada feta pels equipadors: l’esmentat Der Kletterer i en Jordi Tomàs. Les vies estan molt ben trobades i la neteja de camins i peus de via és un curro considerable.

El sector segueix la tònica mussarenca: verticalitat a dojo, calcari excel·lent i multitud de fissures i diedres. Les vies més “fàcils” (fins a 6b) segueixen per norma general aquestes fissures, mentre que les més difícils són més plaqueres i fines. Així doncs, els que no tinguin una especial simpatia per les fissures o no facin més de 6c en placa millor s’abstinguin d’anar a l’Aritjol. El sector té orientació oest (sol a la tarda) i de moment compta amb 35 vies i moltes possibilitats de noves obertures, sobretot si continuem en direcció a la Font del Roure.

Arnau a El último forestalillo (5+) i a Aquí hi ha de tot (6b)

En aquesta primera visita hem fet algunes de les vies més fàcils i per tant ens hem fet un fart de bavareses i diedres:

- El último forestalillo, 5+, 15m, (*). La més fàcil del repertori, juntament amb la seva veïna de la dreta. Placa tombada. Ideal per un primer contacte amb la roca del sector.

- Rantanplan, 6a, 20m, (***). Comença el festival de bavareses! Via super estètica i espectacular.


Seqüència de l'Arnau a Rantanplan (6a)

- Per la Mercè, 6a+, 22m, (**). Variada i força tècnica. Segueix un sistema de fissures/diedres on a vegades costa trobar la bona col·locació.

- No me seas Cosobar, 6b, 12m, (**). Curta via, una mica explosiva però amb bon canto de fissuretes i llastretes tota l’estona. Pas fi de peus amb l’últim seguro bastant lluny per arribar a la R.
- Aquí hi ha de tot, 6b, 20m, (***). Com el seu nom indica una mica de tot: fissura/diedre per començar, desplomet amb canto amagat i placa. Via de continuïtat.

- Les aparences enganyen, 6c, 18m, (*). Via amb desploms i bon canto tota l’estona excepte a la meitat, on precisament coincidint amb un tram que sembla més fàcil hi ha un pas rar (peus desequilibrats) i llarg per anar a caçar una regleta bastant dolenta. No ens surt ni a l’Albert de primer, ni a mi en tope rope.



Seqüència de l'Albert a Per la Mercè (6a+)

En definitiva, el sector no ens ha decepcionat gens i segur que hi tornaré. L’únic inconvenient que li hem trobat és que en algunes vies hi ha una mena de roca blanquinosa que fa com unes làmines que es trenquen una mica. També s’ens han trencat un parell de cantos. Però vaja, crec que això anirà millorant amb les repeticions. En qualsevol cas, de moment seria recomanable que els asseguradors portessin casc.