25 de febrer 2008

ESPERÓ BADALONA

ESPERÓ BADALONA (Cap del Ras, Àger): 260m, 6b/Ae (V obligat)


El mantingut llarg 1 (Ae/6a)

Les últimes piades de varis companys bloggers (Jaume, Kutrescaladors, Lux,...) em van fer recordar que jo també tenia aquesta via a la llista de projectes pendents. Ara només em faltava trobar un bon company de cordada, cosa que no semblava fàcil ja que molta de la gent amb qui escalo habitualment ja havia fet aquesta via. Per sort, últimament he recuperat com a company de cordada al Joan Martínez, amb qui fa uns anyets havíem fet moltes vies junts. Sabia que difícilment refusaria la meva proposta ja que és un gran fan del calcari lleidetà. Dit i fet: el dissabte fem cap a Àger i a les 11:30 som al peu de via. Fa un dia magnífic i la temperatura és ideal.

Als estètics llargs 2 (IV) i 3 (6b)

Sobre la via poca cosa puc afegir que no ens hagin explicat els companys anteriorment mencionats. La ressenya la podeu trobar
aquí. Simplement dir que la meva il·lusió era fer-la tota en lliure, excepte els dos trams d’Ae (entrada i sostre del quart llarg). Al final un maleït xapatge, que no em vaig atrevir a fer, m’ho va impedir. Va ser al tram de 6b que hi ha sortint de la R2. Quan ja em pensava que havia fet el més difícil em vaig trobar pillat amb els peus molt precaris i les mans a dues regletes romes. L’espit em quedava molt a la dreta però vaig tenir moral suficient per deixar-me anar d’una mà i col·locar la cinta. Però llavors la “moto” va fer acte de presència i em vaig acabar pillant de la cinta per passar la corda. Em va fer molta ràbia perquè la possible caiguda tampoc era gaire dolenta (tenia l’anterior espit tan sols mig metre per sota).

La "dansa" del Joan al llarg 4 (IV/Ae)
Ja a dalt de tot, a la finíssima placa final, vaig fer una altra petita “trampa”. Resulta que originalment la via es feia pel centre de la placa, on hi ha dos espits que allarguen força per fer Ae, però nosaltres portàvem una ressenya que explicava que el pas es podia resoldre en lliure (6b) passant un metre i mig a l’esquerra de les xapes, gràcies a un parell de bidits per la mà esquerra. El problema d’aquesta solució és que quedes massa lluny dels espits per xapar, així que vaig decidir fer el tram en artificial, passar la corda, despenjar-me fins a la repisa anterior i provar la variant descrita en lliure i va sortir, pels pèls, però va sortir. Llavors va ser quan més ràbia em va fer la trampeta del llarg 3. Per la resta de la via cap problema, té algun pas de 6a però l’abundant equipament i la roca excepcional dóna molta confiança per fer-los.
Les magnífiques plaques dels llargs 5 (6a) i 6 (V/Ae o 6b)

11 comentaris:

Raquel ha dit...

Doncs jo vaig volar just en el pas de 6b que comentes que et vas agafar a la cinta... realment la caiguda era neta... però entre caure o pillar-se... no sé, l'encadenament tampoc el tens!! (jo vaig volar abans de posar la cinta)

Felicitats per l'encadenament d ela resta!!

Gatsaule ha dit...

Molt bona via, la propera al Cap del Ras !

I entre caure i pillar-se, cap dubte: pillarse !!!

jclaramunt ha dit...

Felicitats per la via! Jo també m'hauria pillat...potser portaves massa al cap la filosofia d'esportiva! Penso que en via llarga fer un A0 no és tant trancendental, la qüestió és no caure!
Salut

Llorenç ha dit...

Je je je!!! es una via molt divertida!...i lo de pillar-se jo ni m'ho vaig pensar!!
tot i que ara amb el temps i sabent que les dificultats de la via no son massa mantingudes i es permeten passar molt be amb A0, potser si que em plantejaria apurar-la en lliure fins on pugi!

bona feina!

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Ei Pere! felicitats pel casi encadene, està fort com un bou, deuries disfrutar al primer llarg al 6a tan atlètic però amb unes preses boníssimes! i la sortida de la reunió del 6b a mi em va semblar duríssima, però haig de dir que no tenia el dia quan la vaig fer. Ara que he acabat el curs d'escalada a veure si coincidim, que ja tinc ganes de veure els vostres progressos.

Pietro ha dit...

Vaja, veig que el tram de 6b a tothom se li va resistir ;) Respecte a fer aquest tipus de vies amb mentalitat esportiva crec que està bé i és el que toca, perquè en el fons són vies d'esportiva: bona roca, equipament a prova de bombes i abundant,...l'única diferència és que en comptes d'anar fent vies de 20/30 metres, aquí en fem 6 de seguides. Per mi aquest tipus de vies no es poden considerar "clàssiques" o d'escalada tradicional, com diuen els anglosaxons, perquè aquí no costa trobar el camí, ni t'has d'equipar res, ni hi ha el repte de cap cim. No ho sé, jo ho veig així, què en penseu vosaltres?

jclaramunt ha dit...

Home! depen amb quina filosofia estigui equipada la via, si està amb el gustet jo entenc que és una via amb més compromís que una d'esportiva. Ara si està cosida, llavors estar clar que és com escalar 3 o 4 vies esportives seguides. De totes maneres queda clar que són vies llargues equipades...res a veure amb vies sense equipar!
Per acabar, tot i l'equipament de la via, ens vies de varis llargs existeix el Factor 2 i en esportiva no. No se si hauria pogut ser el cas, però si haig de triar entre pillar-me i fer un Factor 2 ho tinc molt clar.
No volia causar polèmica, només treure importància al fet d'haber-te pillat a la cinta per xapar.
Apa a disfrutar!

Anònim ha dit...

See HERE

lux ha dit...

Bones!!
felicitats per la via!!
Jo vaig disfrutar molt... i que hi farem a mi m'agraden aquestes vies equipades que pots disfrutar de l'escalada sense patir... d'apurar el moviment, de sentir la paret.. i tot que a mi l'esportiva no em motiva gaire.
Suposo que es l'escalada plaisir que diuen els francesos.
Una altre cosa que l'escalada classica, desequipada... si tot un altre concepte de compromis...
No se... jo trobo que en la varietat esta el gust...;-))

Avant!!!

Pietro ha dit...

Què va res de polèmiques!...com dieu tots vosaltres es tracta de disfrutar! I a mi el dissabte se'm fa fotre la ceba al cap que la volia encadear amb lliure...cada loco con su tema ;).
De totes maneres crec que habitualment es fa servir el terme "escalada clàssica" amb massa lleugeresa (jo el primer, perquè sense anar més lluny, a les meves etiquetes dels posts poso "clàssica" per referir-me a via llarga).
Per posar uns exemples de vies conegudes: les típiques de Vilanova de Meià (Necro, musical Express,...) o la recentment popular Tuaregs a la Palleta són clarament vies d'esportiva, simplement que en comptes de tenir 20 metres en tenen 100 o 200.

Anònim ha dit...

ei Pietro! Que has actualitzat les diapos? estan xulíssimes! Ens veiem...