MALLORCA (CAPÍTOL 4): CALA MAGRANER

...I amb aquest quart article de Mallorca arribem a una de les zones estrella de l’illa, i una de les que més ganes tenia de visitar juntament amb Sa Gubia: Cala Magraner.

Aquesta escola és, juntament amb Cala Santanyí (Tijuana), l’única situada a la costa de Llevant, exceptuant es clar els múltiples i boníssims llocs per practicar psicobloc que hi ha per aquesta part de l’illa. Però això és un altre tema, que deixarem per algun estiu i del qual en Jortx ens va fer uns magnífics articles. Cala Magraner reuneix una sèrie d’al·licients que són justament el que busquen els turistes-escaladors (entre els qual en compto) que visiten Mallorca: sol, platja, calcari boníssim i un bon grapat de vies amb molta varietat d’estils i dificultats. L’únic punt feble de la zona és, com ja es pot preveure amb aquests ingredients, la massificació i el sobament de les vies més populars. L’aproximació també és força llarga (uns 30 minuts) però és un passeig planer per camps d’oliveres i garrofers.

Per cert, aprofito per comentar que aquesta aproximació, com la majoria a Mallorca, passa per dins de propietats privades i cal ser el màxim de respectuós amb les portes que ens anem trobant i amb el bestiar que pastura. En cas contrari, ens arrisquem a que acabin prohibint l’escalada, com ja ha passat a varis sectors de l’illa. D’altra banda també haig de dir que vaig trobar molt exagerat i molest que gairebé el 100% del territori mallorquí està dividit en parcel·les totalment vallades i molts llocs espectaculars i bonics tenen dificultats d’accés per aquest motiu. Fins i tot de vegades és difícil aparcar el cotxe! Però bé, és el que hi ha i no tenim més remei que respectar-ho.

Comencem la jornada d’escalada amb tres vies de quart grau per la Nesa: Jardiners sense fronteres (foto esquerra), Herbofília i Perelló. Totes tres molt ben equipades i curiosament poc sobades segons em comenta la Nesa, que les disfruta molt.

Després ens desplacem cap arran de mar on hi ha un bon grapat de bones vies entre entre V i 6c i fem:
-Flotsam, 5+, 19 m (**). Placa vertical sobre l’aigua,...el més difícil: aconseguir assegurar i recuperar la corda sense mullar-se ! (foto dreta).
-L’amo de Baltix m’envia, 6a, 21m (***). Similar a l’anterior però amb una entrada més dura.
-Xorics, 6b, 21m (**). Placa amb final explosiu que se m’entravessa. Després de caure al primer intent, descanso i acaba sortint el pas, però no tinc ganes de tornar-la a provar: encara queda molt dia per endavant i em comencen a fer mal els dits perquè la roca és molt abrasiva i ja portem 4 dies seguits escalant.
-Ses tres maries, 6a+, 21m (***). Em relaxo en aquesta meravella de via. Divertida i variada: placa, xorrera i final desplomat amb canto boníssim. Llàstima que ja està molt sobada, sobretot la secció de la xorrera.

Dues imatges del sector Xorics, el més concorregut.

-The juggy one, 5+, 19m (***). Cinquè espectacular i desplomat. Festival de cantos i forats, però una de les vies més sobades que hem fet a Mallorca. Per sort, les dimensions de les bústies permeten fer-la sense masses problemes.
-Assullà, 6b+, 21m (**). Acabo les piles en aquest impresionant 6b+. Segona meitat desplomada amb xorreres i bon canto però algun de poc evident. Em falta pila, per deixar-me anar d’una mà en un xapatge i la llei de la gravetat no perdona. La torno a provar en tope-rope per treure les cintes, però ja estic buit... el 6b+ mallorquí haurà d’esperar.

La Nesa intentant protegir-se de l'aigua ella mateixa ... i la corda que era nova!!!