BELLAVISTA

Aquest diumenge ens reunim una bona colla: el Pol, la Gemma, la Carlota, el Raül, el Joan, la Nesa i jo mateix. Decidim anar a Bellavista, una zona de la Garrotxa que no coneixem, però de la qual n’hem sentit parlar molt bé (blogs del Tranki, del Piter i del pgb). Abans que res, vull comentar que he dubtat bastant si publicar o no article sobre aquesta zona, perquè sembla ser que al propietari del terreny no li fa massa gràcia que s’hi escali. Però al final, he pensat que quan una zona és bona de veritat (i aquesta ho és) el boca a boca és imparable i no vindrà d’aquesta humil piada. Però deixeu-me fer una recomanació: si algun dia hi aneu i en arribar a l’aparcament ja hi ha 3 o 4 cotxes millor que no us hi quedeu; teniu Sadernes i Beuda a quinze minutets. Sembla ser que el que més por li fa a l’esmentat propietari és que la zona es massifiqui i per tant més val no donar-li arguments a favor. Evidentment, sobra dir que aquí, més que mai, haurem de ser el màxim de respectuosos amb l’entorn i no embrutar ni fer excessiu xivarri.

Raül i Joan al "millor 6b del món", (...però potser és 6b+)

Bé, després d’aquesta introducció “etico-moral” (...ja em comença a sortir la vena docent!) anem el gra. La zona és ideal per l’hivern, el paisatge és magnífic, la roca és un calcari excel·lent i les vies són força variades i ben equipades. Trobem gairebé tots els graus entre V i 7c+, però no és una zona ideal per iniciació (només un cinquè i d’aquí ja saltem a 6a).
Avui seré una mica egoista, però és que anàvem tants, que no m’he pogut fixar gaire en quines vies feia cadascú i només us podré parlar en profunditat de les que he fet jo (perdoneu companys!). Suposo que les vies deuen tenir nom, però jo el desconec, així que utilitzaré la numeració de la ressenya_del_Piter :

-Via 5: V, 15m, (*). L’únic cinquè de l’escola. Rareta.

-Via 6: 6a, 20m (**). Variada i amb un parell de passos interessants. Ens serveix per descobrir les curioses “berrugues” negres típiques d’aquest pany de paret que sobresurten de les plaques de calcari gris.

Joan a la 5 (V) i Pere a la 6 (6a)

-Via 3: 6b, 20m (**). Seguint les recomanacions de la Gemma, que l’acaba de fer, m’hi poso i resulta un encert. Via variada i fàcil pel grau. Gairebé tota la via segueix una mena de diedre molt vertical i amb bon canto (xorreres incloses), però al final té un pas de placa força fi i tècnic que li dóna el grau. Crec que aquesta via és almenys mig grau més fàcil que la 9 (el 6b de 30m), ja que tres persones del grup han encadenat aquesta i en canvi han tingut problemes la 9. Però m’inclino més a pensar que la 9 és un 6b+.

Pol i Nesa a la 3 (6b)

-Via 1: 6c, 25m (***). Un cop més, seguint el consell de la Gemma, m’hi poso i novament l’encerto. No surt a la primera, però li veig tant color que hi deixo les cintes posades i al cap d’una horeta hi torno i me la cruspeixo. Com la majoria que hem provat és molt variada i maca. La clau és l’últim terç de la via, molt vertical i sostingut i més tècnic del que sembla. Diguéssim que hi ha moltes possibilitats però cap d’evident (laterals, invertits, pinces, regletes, etc...).

Gemma i Pere a la 1 (6c)

Amb això ja em dono per molt satisfet i en general tots acabem força contents de la feina feta i de la zona. Sí senyor, ha estat un bon descobriment: gràcies companys bloggers!