MORATA DE JALÓN...

…o Morata de Jabón, per com estan de relliscoses algunes vies!. Bromes a part, aquesta escola ens ha agradat molt i a més ens ha quedat molta feina per fer , així que de ben segur hi tornarem.
Morata necessita poques presentacions; fou una de les escoles pioneres de l’escalada esportiva a Espanya i és, sens dubte, el lloc on vàries generacions d’aragonesos han aprés a escalar i ho segueixen fent. L’indret tenia bastants números per esdevenir ràpidament popular; bona roca, accessos curts, peus de via còmodes i entorn agradable. Fins i tot era i és relativament ràpid accedir-hi amb tren des de Saragossa i Calatayud. Amb tots aquests ingredients no és d’estranyar que les vies més antigues i populars estiguin completament polides, sobretot als sectors Aguja Negra i Aguja Coñeriza, on pràcticament es pot assegurar des del cotxe.

La Peña del Reloj a l'ombra i l'Aguja Coñeriza al sol i al centre.

Tot això ja ho sabíem, i de fet, potser és el motiu que més em frenava a l’hora d’anar-hi. Però també sabíem que els darrers anys s’han obert noves vies i s’han reequipat antigues línies, que degut al seu precari o inexistent equipament, no es feien. Així doncs, es tracta d’escollir aquestes vies per trobar la roca menys sobada. De totes maneres, algunes de les millors clàssiques de la Peña del Reloj, la Gran Placa o El Macizo del Alí segueixen sent molt recomanables ja que degut a la gran qualitat de la roca, amb llastretes i gotes d’aigua molt cantelludes, encara es deixen fer molt bé.

Aguja Coñeriza en primer terme i Peña del Castillo en segon.

Un altre valor afegit a l’escola darrerament ha estat la inaguració d’un alberg municipal associat a la FAM (Federación Aragonesa de Montañismo) on podem dormir de primera per només 8 € per persona. A nosaltres fins i tot ens van donar una habitació per nosaltres sols amb bany inclòs!.

Respecte l’escalada, predominen les grans plaques ajagudes de calcari gris excel·lent, que requereixen una bona tècnica, més que no pas força. Però també hi ha sectors més verticals o desplomats amb calcari vermell de bon canto. Les vies acostumen a ser bastant llargues i algunes arriben als 45 o 50 metres. En aquests casos sempre tenim reunions intermèdies que ens permeten despenjar-nos en dues fases (corda de 70 - 75 metres indispensable). També hi ha alguna via de varis llargs (fins a 5), però aquest tema no l’hem tocat. El grau està una mica apretat i les xapes un pèl separades pels estàndards actuals, sobretot alguna primera xapa massa lluny.

Macizo del Alí (dretra) i Gran Placa (esquerra a l'ombra).

Els sectors d’esportiva estan molt propers entre ells i tenen vàries orientacions, la qual cosa ens permet canviar ràpidament el mateix dia en funció de si volem sol o ombra. Nosaltres en quatre dies hem visitat els següents:

GRAN PLACA
El paradís del V+/6a. Un total de 25 vies llargues i menys polides del que es podria esperar d’un sector situat a només 1 minut del cotxe. Segurament perquè abans de les noves obertures i reequipaments només 4 o 5 es repetien amb freqüència. Aquí fem (m’abstinc de comentar-les perquè m’han semblat totes molt bones i similars):
- The Huaraz King: V+, 25 m., 7 parabolts.
- Al degüello (L1 + L2): 6a, 45 m., 15 parabolts.
- Tojouse (L1): V, 25 m. , 7 parabolts.
- Del montañismo a la gestión: 6a, 25m., 9 parabolts.
- Raquel: 6b, 25m., 8 parabolts.

Dues imatges del Punte de Roca amb la Gran Placa al fons.

EL CONO
Petit sector ideal per iniciació o per escalfar de bon matí ja que hi toca el sol des de primera hora:

- La via más difícil del mundo: IV+, 25 m., 6 parabolts
- Mi primera cuerda: V, 25 m., 8 parabolts.
- Agua con sabor a piscina: IV+, 25 m., 6 parabolts.

Escaladors a el Cono i Nesa a Lotita (V).

PEÑA DEL RELOJ IZQUIERDA
- Olga: IV+, 30 m. 10 parabolts
- Lotita : V, 20m. 7 parabolts.

PEÑA DEL RELOJ CENTRO
Aquí fem tres grans clàssiques de cinc estrelles, que tot i estar una mica sobades (sobretot el diedre) es segueixen fent molt bé:
- Nacional II: V+, 45 m., 18 parabolts.
- Gran Diedro (L1): 6a, 30 m., 9 parabolts.
- Antoñazas: V+, 45 m., 15 parabolts.

Nesa a Nacional II (V+) i un escalador al Gran Diedro (6a).

PARED PERDIDA
Un dels sectors més recents de l’escola. Vies que comencen amb rampa de calcari gris i acaben amb desplom vermell de bona presa. Recomanable per la seva singularitat a Morata i per l’equipament generós. Sol només al matí:
- Singardaixa club: V+, 20 m. 10 parabolts.
- Espolón contrareloj: V+, 20 m. 11 parabolts.
- A la sombra del Jalón: 6a+, 18m. 9 parabolts.
- Bradicardia: 6b, 17m. 9 parabolts.
- Como oreja de macho: 6b+,18m., 7 parabolts.

MACIZO DEL ALÍ

Un altre dels sectors estrella de Morata i sens dubte el més bonic de l’escola. Immensa cúpula de roca calcària que emergeix d’un bosc de pollancres al costat del riu Jalón. Una cinquantena de vies amb predomini del sisè grau. Llàstima que aquí la massificació i el pas del temps si que comencen a fer estralls a les vies més repetides.
- Cosma shiva: 6a, 25m., 8 parabolts. Sobadeta però es fa bé.
- Directa: 6b, 25m., 9 parabolts. Sobadeta...i aquesta ja no es fa tant bé!
- Canal de Riglos (L1 + L2), 40m. 14 parabolts. Gran clàssica. Potser la via més sobada que he vist mai!. Malgrat tot, hi ha tants “bolos rigleros” per triar que es fa bé i és molt original i divertida.
- Salta Linda (L1): V+, 23m., 7 parabolts. Via nova. Encara no està sobada!
- El hombre rata: 6a+, 22m. 9 parabolts. Aquesta no està gens sobada i és boníssima.

Per acabar algunes dades tècniques de Morata en general:
- Nº. de sectors: 30
- Nº de vies: 400 (més de la meitat de V-6a).
- Distància des de Barcelona (Sabadell): 350 Km.
- Allotjament: Albergue municipal de Morata (tel. 976 818 155)
- Bibliografia i internet:
"Escalada deportiva en Zaragoza" (Ed. Prames).
Revista desnivel nº 118
Blog “Aragon en vertical” : (http://aragonenvertical.blogspot.com/)