ESLOVÈNIA, LA GRAN DESCONEGUDA

Des de sempre m’ha agradat viatjar, però no sé perquè sempre he necessitat una excusa per decidir-me a anar algun lloc. No en tinc prou amb el fet turístic.
Fa uns anys l’excusa era pujar muntanyes, o la bicicleta, o l’esquí i més recentment l’escalada esportiva. Gràcies a aquesta, els darrers anys hem voltat força: Còrcega, Eslovènia, Sardenya, Eivissa,... . Veien aquesta llista m’adono que tinc certa predilecció per les illes, però us asseguro que no es premeditat, simplement ha sortit així. També veient la llista de destins, es veu, com deia abans, que l’escalada no és més que l’excusa per visitar aquests llocs, ja que tots ells tenen suficients atractius per fer-los interessants. Una altra cosa en comú: a tots ells s’hi pot arribar amb un sol dia de viatge i sense gastar-nos grans fortunes. M’agradaria parlar-vos de tots ells, ja que tots m’han deixat un bon sabor de boca, però avui començaré per Eslovènia, potser el més desconegut.

Ljubljana, la capital.
Eslovènia, és un petit país (21.000 Km2 i 2 milions d’habitants) situat entre els Alps i els Balcans, a l’est d’Itàlia. Fou el primer país en independitzar-se de l’antiga Yugoslàvia, l’estiu del 1991, després d’una guerra que només va durar 10 dies. De fet, més que una guerra, va ser un intent de provocar-ne una per part de l’aviació sèrbia, que no va trobar continuïtat sobre el terreny, ja que a Eslovènia més del 90% de la població era de nacionalitat eslovena i no es va originar el conflicte social-religiós intern que si va tenir lloc a Croàcia o Bòsnia, on hi havia molta més barreja ètnica. Els serbis, veient que allí ho tenien cru i que Eslovènia tampoc era econòmicament molt important per Yugoslàvia van deixar-ho còrrer ràpidament.
Si hagués de definir el país en poques paraules diria: tranquil·litat, verdor, aigua i relleu kàrstic. Efectivament, Eslovènia potser ara és un paradís de l’escalada, però sempre ho ha estat de l’espeleologia. Hi ha més de 7000 coves, algunes de les quals són els principals reclams turístics del país (Postojna i Skocjan) i fins i tot moltes de les paraules del món de les coves provenen de l’eslovè (karst, dolina,...).



Verdor, aigua, tranquililitat i coves a dojo
El paisatge és 100% alpí, amb verdor i aigua per tot arreu i tot i que l’alçada màxima (El Triglav) no arriba als 2900 metres, els relleu és molt abrupte a gran part del territori. Els Alps Julians, on hi ha les màximes alçades del país no deixen de ser la prolongació de les Dolomites i per tant la seva morfologia és semblant a la d’aquest massís veí.
Eslovènia també té 40 km. de costa al Mar Adriàtic, que tot i no ser res de l’altre món contenen un poble que no podem deixar de visitar: Piran, amb la seva arquitectura típicament veneciana.
I si Piran, és una petita Venècia, Ljubljana, la capital podria ser una petita Praga, amb els seus rius, el seu castell i el seu aire centroeuropeu. És una capital petita, però força cosmopolita, amb molts monuments destacables de diferents èpoques, des de la Emona dels romans fins als edificis més moderns, passant pel seu barri antic medieval.
Des del punt de vista de l’escalada, podríem parlar de l’escalada clàssica i l’alpinisme que es practica des de sempre als voltants del Triglav. La seva cara nord (foto dreta) és una de les muralles més imponents de tot l’arc alpí, i amb ella s’han format llegendes de l’alpinisme modern com en Thomas Humar. Val la pena dedicar un dia o dos a pujar el Triglav per aquesta cara Nord. Una via relativament “normal” amb forces trams equipats amb graons de ferro ens permet superar bastant còmodament els 2000 metres de desnivell fins al cim. Cim que diu la tradició que tot eslové ha de trepitjar almenys un cop a la vida.

Pel que fa a l’escalada esportiva ha viscut darrerament un “boom” al país i els seus habitants han sabut aprofitar-lo. Hi ha un centenar de zones on practicar-la, gairebé sempre molt ben equipades per escaladors locals i sempre sobre roca calcària. Moltes són petites escoles, que no passen d’una vintena de vies, en alguns casos a dins mateix dels pobles. D’altres han esdevingut autèntiques meques dels caçadors del novè grau: Osp i Misja Pec.



Osp: camping, parets i "fanatisme infantil" al roco del camping
Si la nostra intenció és passar-hi unes vacances de dos o tres setmanes crec que l’opció més recomanable és anar-hi de càmping i establir un parell o tres de camps base coincidents amb les zones de màxima concentració d’escoles bones. Aquestes serien:


Mapa amb les àrees d'escalada més importants i completíssima guia d'escalada esportiva d'Eslovènia, editada el 2005 per l'editorial eslovena Sidarta.

1) Zona sud-oest: Imprescindible fer una estada al càmpig d’Osp. Pràcticament pensat pels escaladors, amb rocòdrom cobert incorporat. Gent amabilíssima i molt barat. Des d’aquí podem anar a peu a les parets d’Osp mateix, o amb 5 minuts de cotxe a Misja Pec i Crni Kal. Fins i tot podrem arribar-nos fins a Croacia, a només 30 quilòmetres on moltes més escoles ens esperen, com per exemple Vela Draga. També punt base ideal per visitar la Costa Adriàtica i les coves de Postojna i Skocjan. ...sota la parra, assaborint la birra eslovena




Piran.



Vela Draga (Croàcia)
2) Zona al voltant del llac Bohinj: Ideal per combinar l’escalada esportiva, amb les excursions pel parc nacional del Triglav i una visita a Bled (capital turística del país).



Llac Bohinj, als peus del Triglav.




Llac Bled. Els eslovens són grans amants de l'escalada (no poden parar ni quan estan a l'aigua), i dels esports en general.
3) Zona de Celje: Ideal per visitar l’est del país, amb algunes escoles interessants com Kotecnik (300 vies) i ciutats com Maribor i Ptuj.

Aaaa,...me’n descuidava: la part gastronòmica!...bàsicament podem parlar de dos productes estrella: el vi (sobretot el blanc) i la Gibanica (típic pastís alpí de formatge, poma, anous,.....).
Apa,...animeu-vos que val la pena i s’ha d’aprofitar abans no sigui més car.