Als Països Catalans som afortunats; no només tenim centenars de llocs on practicar l’escalada a Catalunya, sinó que amb un parell d’hores de camí ens plantem a altres regions on les possibilitats es multipliquen encara més. País Valencià, Catalunya Nord, Franja d’Aragó, etc…
Aquest cap de setmana, optem per anar al massís de Les Corberes, al Rosselló, i més concretament a les escoles de Vingrau i Talteüll (Tautavel en francès). La Gemma i el Pol ens n’han parlat força bé, i ens deixen les seves guies. Creiem que ara és una bona època per anar-hi per no passar ni calor ni fred. A més tenim la intenció de descobrir altres tresors de la zona com són els castells càtars i el vi muscat.
El dissabte ens quedem a Vingrau, als sectors “Bona nit” i “Doryphores”. Les seves característiques són aproximació curta, roca calcària amb placa inclinada, graus bastant ajustats i el rerafons constant de les vinyes i el cercle rocós que les protegeix.
Ens sorpren bastant l’espai entre les assegurances (un químic cada 3-4 metres), ja que totes les zones franceses que havia visitat anteriorment es caracteritzaven per tot lo contrari. Si escalem al màxim del nostre grau, el patiment està assegurat, ja que a més de la distància entre assegurances, haurem d’afegir la incertesa permanent que comporta l’escalada en adherència.
La calor, també ens sorpren,…és inreïble; a punt d’entrar a Novembre i la Nesa ha quedat deshidratada!
Potser per culpa de tot això, avui només m’enporto un 6a+ (Estivanodrôme) com a millor recompensa i la Nesa té dificultats per trobar vies per fer de primera.
Malgrat tot, segur que tornarem, doncs la zona té molts sectors on anar, inclosos alguns de vies llargues (El Petit Dru). Simplement es tracta de mentalitzar-se que aquí difícilment podrem enacadenar el nostre grau màxim.
Nesa a Tronche de Crise, 6a (Dryphores-vingrau)
Sector Bona Nit, Vingrau
El diumenge anem a Talteüll. Primer passem pel sector de les gorges de Gouleyrous. És un lloc idílic, amb multitud de vies fàcils, un riu d’aigua transparent al peu de les vies (a algunes cal mullar-se per accedir-hi) i aproximació inexistent. El problema, és que hi ha un camping just al costat, i amb tots aquests ingredients la massificació està servida. Molt ens temem que les vies estaran “sobades” , així que decidim cambiar al sector de l’Alzina. Aquí trobem més o menys les mateixes característiques que a Vingrau, però amb la roca molt més abrasiva i potser més varietat (hi ha una cova amb vies desplomades).
Un cop més m’haig de conformar amb un 6a+ (“Banzai”) i un intent extanuant a un 6b (“The First”). La Nesa també viu el seu particular “via crucis” a “Aurélie” (5b).
Nesa a Sacrilège (6a) i Aurélie (5b). L'Alzina - Talteüll
Sector de L'Alzina - Talteüll
Per acabar el cap de setmana, fem una visita al castell càtar de Queribús, situat a només 20 km. i ens aprovisionem de vi.
La faceta turístico-gastronòmica de la sortida
"Zulo de lujo"
3 comentaris:
aquest muscat em sona :-)
endavant amb el blog que mola molt!
ah! ... i aquestes fotos tipus zulo són les més divertides :-)
Bones! una preguntilla, d'on vas treure el llibret de les ressenyes de tautavel?? per quin preu surt?? merci per la informació, ens hi escaparem amb uns amics aquest cap de setmana, alguna recomanació??
El vaig comprar a Vingrau mateix, a un bar que hi ha entrant al poble a mà esquerra. Crec que valia 16 euros. L'únic que et puc recomanar és que evitis el sol a tota costa. Aparentement la millor zona és la de les Gorges de Gouleyrous,perquè té múltiples orientacions i perquè entre escalada i escalada podeu fer un bany, però compte: les vies estàn hipersobades!
Publica un comentari a l'entrada