TAILÀNDIA 2: TONSAI

Podríem definir Tonsai com la Kalymnos tropical…O potser seria més apropiat definir Kalymnos com la Tonsai Mediterrània, ja que les primeres vies de Tonsai daten de principis dels 90, bastant abans que les de l’illa grega. Segurament és el lloc d’Asia on es concentren més escaladors de totes les procedències. I ja se sap: normalment massificació és sinònim de brutícia i soroll. Per mi aquest és el principal inconvenient de Tonsai. Clar que el soroll no és massa culpa dels escaladors sinó més aviat dels motors dels omnipresents long-tails (embarcacions típiques tailandeses) i dels generadors elèctrics.

L’ambient que es respira a Tonsai és una barreja entre hippie-reagge-friki-thai. Diria que deu ser l’únic lloc de Tailàndia on el personatge més idolatrat no és el rei Bhumibol, sinó el Bob Marley. Resulta força curiós veure thais amb rastes i guitarra en mà tocant els èxits del rei del reagge!

Tonsai deu ser el destí preferit del 90% d’escaladors que visiten Tailàndia. A només 20 minutets a peu (o 5 min. en long tail) hi ha Railay, però allí tot és una mica més car i turístic.

Tonsai (al fons) i Railay (en primer terme)

A Tonsai hi vam estar 8 dies, en un bungalow força apanyadet que ens costava 700 baths (17€) al dia, amb esmorzar buffet lliure inclòs. És fàcil trobar coses a meitat de preu o menys, però bastant més cutres i segurament a prop d’un generador que us farà la vida impossible durant la nit.

Tornant de l'Eagle Wall amb marea baixa els sectors: Tonsay Bay, Dum's Kitchen i Tyrolean Wall.

Pel que fa a l’escalada tenim uns 20 sectors i 350 vies, que es converteixen en el doble si sumem les de la veïna Railay. L’escalada es caracteritza per un calcari bastant semblant a Kalymnos, amb espectaculars tufes, estalactites i estalagmites. En general sempre trobarem molt canto i parets desplomades, cosa que dóna lloc a una escalada molt atlètica i divertida. Pràcticament està tot equipat amb anclatges químics de titani i molts ponts de roca (hi ha vies de 30m. amb 10 o 12 punts d’assegurament i tots són ponts de roca!).

Els principals inconvenients de l’escalada aquí són:

-La calor humida que et fa suar moltíssim.

-El sobament del 90% de les vies.

-Els mosquits, sobretot a primera i última hora.

Malgrat tot, l’espectacularitat del paisatge i de les vies acaba compensant aquests inconvenients, i la majoria de gent, quan s’acostuma, acaba encadenant el mateix grau que als seus països d’origen.

Els sectors i vies realitzades foren:

COBRA WALL (*):

Poques vies i poca varietat de graus, però ideal però una primera presa de contacte, ja que té 3 6a-6a+ de xorreres molt bons.

-Cobra head, 6a, (**)

-Snake whiskey, 6a+, (**)

EAGLE WALL (*****): Un dels millors sectors de Tonsai. 25 vies amb graus per tothom i totes semblen bones.

-Spiderman, 6a , (***) (foto dreta)

-Desayuno de Nono, 6b, (***)

-Alta Ruta, 6b+, (***)

Aquest trio de vies és molt recomanable. Totes elles són llargues, variades, espectaculars i poc sobades pels estàndards tonsaieros. La seva trilogia bé que es mereix (*****) !

-The Annihilato, 6c, (*). No encadeno. Inici explosiu i relliscós i final envaït per la vegetació.

-Dead Spiderman, 5, (***). Només la fa la Nesa i sembla realment bona per ser només un 5è.

Railay des de l'Eagle Wall.

TONSAY BAY – THE TERRACE (**): Segurament el sector més fotografiat de Tailàndia i un dels més frikis del món, en tots els sentits de la paraula. Algunes vies comencen literalment a la terrassa d’un bar.

-I no speak england, 6b, (***). Festival de tufes i estalactites i menys sobada del que es podria esperar per la seva situació.

-Cowbungalow, 6b, (**). Semblant a l’anterior, però una mica més exigent i menys espectacular.

Entre estalactites a I No speak england (6b).

THE NEST (***): Bon sector. Només una dotzena de vies, però força espectaculars i ben repartides en quan a grau.

-Wacky weed, 6a, (**). Xorreres molles després de pluges (fotos a dalt)

-Dozer Days (L1), 6c, (*****). Bestial. Força sobada però es deixa fer bé perquè el canto és molt gran.

A Dozer Days (6c)

MONKEY WORLD (**): Bona roca i bones vies, però poca varietat de grau (predomina el 6b) i accessos/peu de via incòmodes.

-Chunky monkey, 6b, (***)

FIRE WALL (***): Un sector clàssic i molt freqüentat, cosa que fa que normalment la seva dotzena de vies estiguin ocupades. Bon sector amb varietat de graus entre 6a i 7c.

D'esquerra a dreta: Melting Wall, Fire Wall i Cat Wall.

-For Hega, 6a+, (***)

-Boobtube, 6b, (***). L’escalo sota un intens xàfec tropical i no em mullo!

Proper capítol Railay!

Segons aquest rètol, tant la Nesa com jo, ja estariem morts escalatoriament parlant!