14 d’agost 2011

VILAFRANCA DEL CID, LA GOTERA

Segona visita a aquesta sorprenent zona situada al terme municipal de Vilafranca del Cid, en un paratge de bellesa i austeritat contundents. A uns 1200 m. d’alçada i orientada al nord-oest, la fresqueta està gairebé garantida. En aquesta ocasió ens acompanyen en Marc P. i la Irma, que han vingut a passar 4 dies a Morella.

Una pausa com Déu mana durant l'aproximació

Jo ja porto 5 dies consecutius escalant i arrossego un pinçament del nervi braquial a nivell de les cervicals que em fa la vida impossible, sobretot a les nits i quan asseguro. Curiosament escalant no em molesta gaire, però decideixo agafar-me la jornada amb calma procurant gaudir de l’entorn i del plaer d’ensenyar llocs així als col·legues. A més hem promès a l’Irma, que no escala, dedicar la tarda a visitar alguns poblets idíl·lics dels voltants: Cantavieja, Mirambell, La Todolella...

La paret de La Gotera es troba situada en un meandre d’una riera estacional (seca a l’estiu) i el peu de via és realment acollidor: un prat ple de pollancres. Un altra cosa que sorprèn en arribar és la gran quantitat de roca verge que queda per la zona. Crec que si algú es posés a treballar en serio podrien sortir centenars de vies. Per ara són unes 30, dividides en dues zones ben diferenciades pel que fa a la qualitat de la roca i de les vies. A la dreta, vies curtetes, teòricament d’iniciació, però que a l’hora de la veritat resulten bastant infernals: roca poc adherent, inicis explosius en desplom i primera i segona xapes exageradament altes. A part d’això alguna xapa a meitat de via també està bastant mal posada. El meu consell seria dirigir-se directament a les vies de l’esquerra, molt més llargues i de molta més qualitat, tant pel que fa a la roca, com a l’equipament. Tot i així és una escola on no es pot baixar la guàrdia pel que fa a l’equipament. Algunes xapes allunyen força, però en la majoria dels casos podem solucionar el tema posant algun cordino per ponts de roca o fins i tot no ve malament portar algun friend o tascó. La guia “Escalada en Castellón” d’en Luichy ja avisa de les particularitats de cada via i de si cal algun material extra.

Excel·lent lloc per anar-hi amb nens o gent que no escali.

Escalant Rigos Mortis (6a) i la Irma "al seu rotllo"

Com que el primer cop que hi vaig anar ja vaig quedar escarmentat amb les vies de la dreta, aquest cop ens dirigim directament a l’esquerra i fem:

-Rigos Mortis, 6a, 28m, (***). Boníssima via amb regust alpí. Cantos a dojo i aire entre assegurances que es pot suavitzar posant un parell de ponts de roca.

-Gruyer, 6a+, 25m, (*****). Viot de continuïtat amb una verticalitat absoluta i roca excepcional amb tot tipus de preses. A més és força variada (placa, flanqueig i diedret fissurat) i aquesta sí te les assegurances molt ben posades.

Jo mateix a Gruyer (6a+) i La Bali (6b+)

-La Bali, 6b+, 25m, (***). Germaneta de l’anterior, la principal diferencia és que té un inici molt més atlètic amb la superació d’un petit sostret. A la part superior la placa també esdevé més fineta i nyapera que a l’anterior. Boníssima també.

Marc P. a La Bali (6b+)

En definitiva, ara que hem descobert les joies que amaga la banda esquerra de la paret i lo bé que si està a l’estiu segur que també hi tornarem.

I ara a fer una mica el turista:

CANTAVIEJA, una altre poble envoltat de parets verges:

MIRAMBELL, probablement el casc urbà més ben conservat del Maestrat:

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt bonica aquesta crònica de les vacances de Morella. Especialment la foto "al seu rotllo" o més ben dit "on my own ball" je, je !!! M'ho vaig passar molt bé. Les vistes i els paisatges immillorables i, per descomptat, la companyia.

See u soon a tots 2 !!!

Irma