CINGLE DE CACAC

El Cingle de Cacac és una raresa dins el món de l’escalada. Raresa perquè ja és difícil trobar zones d’ombra a l’estiu i més encara per les terres de l’Ebre, però és que aquesta paret en té pràcticament tot el dia d’ombra, i una aproximació de només 5 minutets. I raresa perquè tot i aquestes peculiaritats no sembla que hi vagi gaire gent.

Es troba situada a l’extrem nord-est del Montsià, just sobre Sant Carles de la Ràpita. Jo la vaig descobrir gràcies al blog d’en Joan Chaparro ”Chapi”, on també podeu trobar les ressenyes. Més tard en Fernando en va publicar un bon i extens article.

La paret compta amb unes 40 vies amb grau predominant mig-baix (6a-7a) i un calcari típic de cara nord: compacte i recobert d’un líquen o pols blanca que dificulta força l’adherència dels peus. Les vies són llarguetes, uns 20-25 metres, i bàsicament de continuïtat, tot i que també trobem algun desplomet, diedres i fissures. Preses més romes del que aparenten des de baix. A les quatre vies que vaig provar el grau el vaig trobar bastant colladet, van ser aquestes:

- Sero positiu, 6a+, (**). Bàsicament placa i treball de peus. Preses bastant romes.

- Bon Say, 6b, (**). Bastant similar a l’anterior, amb algun pas molt fi. Ja em fa suar de valent per encadenar.

- Fisura, 6c, (**). Com indica el seu nom segueix de dalt a baix un fissura-diedre. Amb uns passos molt potents de bloc fins la tercera xapa. Després cal no relaxar-se perquè el final de la fissura torna a ser força exigent i tècnic. Aquesta si que ja em fa treure el fetge per la boca per encadenar.

- Diedre, 6a, (**). Tot i el seu nom no en té pràcticament res de diedre. La més fàcil exceptuant el sectoret d’iniciació. Molt equipada.

El sector no em va acabar de convèncer, sobretot pel tacte de la roca, però és una bona opció si vas camí del sud i busques ombra, com va ser el nostre cas, ja que ens hi vam aturar de camí a Morella.

L’anècdota-denúncia del dia: Coincidim amb una parella de jovenets de la zona. Arriben i el primer que fan, sense adonar-se que estem allí, és fer una gran cagarada amb els seus corresponents 2 metres de paper higiènic al peu de les vies d’iniciació, que a més no es prenen la molestia d’amagar de cap manera. Acte seguit presumeixen una mica de locals i ens expliquen tant si volem com si no volem “característiques” de les vies. Després s’arrosseguen de mala manera pel 6a, mentre em van comentant coses sobre la Fisura (6c). Acabada la seva mini sessió, es lien un porret deixant novament el filtre i el paper de la cigarreta que utilitzen per terra. I per acabar-ho d’arreglar se’ls arrenca l’etiqueta de l’ampolla d’aigua i també es queda per terra. En resum, els seus registres foren: una horeta d’escalada, una cagada, tres papers i un filtre!