03 de maig 2011

PATACADA MUSSARENCA A LES CAMPANILLES

Parèntesi a les cròniques kalymnianes per explicar-vos la cura d’humilitat que vam patir en la nostra “rentree” escaladora per les nostres terres. I és que el diumenge vam escollir una escola i un sector molt exigents: La Mussara, sector Les Campanilles. Exigent perquè el grau d’aquest sector està molt, però que molt apretat, i en algunes vies les assegurances estan més lluny que a prop. Si a això li sumem que la roca és un calcari molt compacte amb fissures verticals força romes com a presa predominant, és a dir tot lo contrari que a Kalymnos, era d’esperar que la castanya fos considerable. I tant gran va ser que tots (Gemma, Pol, Nesa i un servidor) ens vam quedar uns 2 graus per sota del que vam encadenar a Kalymnos. Per exemple, ni La Gemma ni jo vam passar del 6b, quan a Kalymnos havíem encadenat pràcticament cada dia 7a i 6c+ respectivament.

Però bé, a part d’això el sector és espectacular i molt tranquil (segurament per la llarga aproximació), i val la pena deixar-s’hi caure almenys un cop.

L’ecalada és una curiosa barreja de tècnica i força, ja que per una banda cal anar enllaçant bavareses a banda i banda i per l’altra cal anar per feina perquè la paret no deixa de ser vertical o lleugerament desplomada i va carregant els braços. Trobem també algun tram de placa i algun forat bo dins les fissures.

A destacar que al sector hi ha 7 vies noves respecte la guia “Escaladas en Mont-ral y La Mussara” d’en Luichy i en Xavier Buxó. No hi ha ressenyes publicades d’aquestes vies, però totes elles tenen el nom al peu de via i tenen graus entre 6a i 6b+. En el meu cas vaig conèixer l'exisència d'aquestes novetats gràcies a aquest post del company Factor 2

Vam fer les següents vies:

-Anda-lui, 6b, (**). La meva intenció era esclafar amb aquesta via, però ja em deixa ben calent físicament i psicològicament i em condiciona tot el dia. Placa vertical predominantment de fissures verticals i assegurances allunyades. Encadeno per orgull, però haig de vèncer les ganes de penjar-me a mirar-m’ho un parell de vegades. Diuen que és una de les millors vies del sector, però jo la pateixo més que la disfruto.

-Taxi driver, (***). Una de les noves. Festival de bavareses que cal enllaçar amb tècnica i sense entretenir-se. Ens va semblar la millor del dia i podria ser un 6b.

-McFly, (**).Una altra de les noves. Una via molt alpina on cal cercar amb intel·ligència els punts dèbils, ara un metre a la dreta de les xapes, ara un metre a l’esquerra. Molt variada, però també predominen les fissures. Ens va semblar un 6a+. A la seva esquerra el Pol va fer Batlou, i ens va comentar que era molt semblant.

-No despistis, 6c, (**). Diuen que és una altra de les bones. Personalment no em va agradar gaire, ja que la via té un pas duríssim de bloc a la part superior amb un xapatge molt delicat. La Gemma hi fracassa de primera i jo m’hi poso directament en tope rope. Trec el pas amb un parell d’intents però m’adono que de primer m’hauria resultat impossible xapar. Si em diuen que és 7a/7a+ també m’ho crec !

Gemma en aquesta via

-Sipegotimato, V+, (*). El nom li deu venir perquè si te la fots abans de la primera xapa, efectivament et mates (deu estar a uns 6 metres del terra i no és precisament fàcil). Francament em va semblar una barbaritat posar-li V+ a aquesta via (...i també posar la primera xapa a aquesta alçada en una via d’un grau que suposadament hauria d’estar destinada a debutants). Feia molt temps que un cinquè no em feia bufar tant. Altra vegada successió de fissures bavareses verticals, però en la meva modesta opinió 6a+ com a mínim.

-Kagando melodías, 6b+. Veient el “percal” en aquesta també m’hi poso directament en tope rope, i la veritat és que m’hi arrossego de mala manera. Una de les pitjors vies que recordo haver fet últimament...i espero que ningú s’ofengui! No ho sé, o el meu cap encara està a Kalymnos o jo no tinc el dia o és molt morfològica,... però a mi em va semblar infinitament més difícil que 6b+.

Gemma a Taxi driver (6b) i jo mateix a Anda-lui (6b)

Atenció: nota sobre l’aproximació descrita a la guia d’en Luichy:

A la descripció i al croquis diu que hem de deixar un desviament a l’esquerra un cop agafem la pista que ve de Los Castillejos. Aquest desviament avui en dia no existeix, segurament aquest camí ha estat engolit per la vegetació. Per tant, el caminet de baixa cap a Les Campanilles no és el segon desviament sinó el primer i està senyalitzat amb una fita entre dos petits pins. Si arribem a un desviament molt més clar amb un indicador que posa “Vilaplana per Les Campanilles” és que ens hem passat!

8 comentaris:

Ivan - Factor 2 ha dit...

Ep Pietro!
Escalar a La Mussara sempre curteix, no regalen res. Per mi és l'escola més dura de les muntanyes de Prades amb diferència.
De les vies que vau fer jo em vaig quedar amb les ganes de provar Taxi Driver i Anda-lui. M'apunto el que expliques. ;)
Bona piada!

jclaramunt ha dit...

Doncs la paret té una pinta guapíssima. Serà qüestió de baixar les pretencions quan hi vagi.

Salut bou!

Gemma ha dit...

Bentornats a casa!
Una lliçó d'humilitat ENORME després dels èxits aconseguits a Kalymnos. I a sobre, amb patejada i perduda inclosa! :)

Pol Cruells ha dit...

Ei Pere! ben fet d'aclarir l'accés! Jo vaig fer Batlou, McFly i Taxi Driver i les recomano totes tres, valen la pena!

David Orpinell ha dit...

bones
m'alagro que feu les noves vies i veig que coincidim amb els graus.
espero que les feu totes i les disfruteu.
les dos ultimes que hem obert son 7a+/b
si les proveu podem cnfirmar el gau
Amics dels puputs ( al final del sector)
l'altre esta al començar i te la mateixa entrada que marejadilla.

Pietro ha dit...

Hola David,
Intueixo pel teu comentari que ets un dels equipadors d'aquestes vies. Gràcies per la teva feina i per aquestes noves vies que ens informes,...però de moment em venen una mica grans per anar-les a provar; hauré de menjar més espinacs i bistecs!
La Taxi Driver una joia!

ramon ha dit...

El sector es un descobriment y obra del Issac Martinez ex guarda de la musara y gran escalador,es un bon sector,penso jo.

lo company del Mus ha dit...

efectivament Ramon, pero no va anar-hi sol, li acompanyaba el que tu sabs, i per cert tot el material que es va col-locar en les primeres vias no es va dignar en pusar ni una puta pela, i et dire mes, el material ho va dixar el jaume de FIXE i li vem dir que ja li pagariem, con que no li vem poder pagar per que en aquella epoca no estabam molt bollants de money, vaig quedar com un marrano per culpa del nostre amic. es algo que encara tinc a la memoria.