PARET DE L'OBAGA NEGRA

La paret de l’Obaga Negra (Alt Urgell) és un dels meus sectors preferits. Els motius? Doncs la majoria de les vies són del “meu grau” i la roca és excepcional. A mi em recorda molt a Vilanova de Meià: planxes verticals d’un calcari ple de franges horitzontals gairebé sempre amb bon canto, excepte alguns passos concrets de les vies més difícils on la cosa es posa més fina i regletera. L’escalada és doncs bàsicament atlètica i de continuïtat.

El major inconvenient del sector és la poca varietat de graus i estil d’escalada una mica repetitiu. Totes les vies bones estan entre el 6a i el 6c i per part meva me les he polit gairebé totes, així que suposo que tardaré a repetir visita. Però les dues vegades que hi he anat n’he sortit eufòric (potser perquè una altra característica del sector és el grau generós!) i no puc deixar de recomanar-lo a tots aquells que us moveu per aquests graus. Aquest diumenge amb la Nesa vam fer:

-Poca feina, 6a, 32 m, (**). Llarguíssima via una mica diferent de la resta, perquè no és gaire homogènia. Els passos difícils es concentren al principi i al final, mentre que al mig segueix una fissura bastant fàcil. Seguros separadets.

-Alegria, 6b, 32 m, (***). Aquesta sí, ja és més plaquera i contínua. Comença molt vertical i atlètica, fins que de cop ve una secció potser menys vertical, però molt més fina. Novament seguros allunyadets...diguéssim que apreten però no ofeguen.

-Aromes de Fígols, 6b, 20m, (***). Placa vertical, contínua i amb bon canto.

-Dits capacitats, 6c+, 20m, (***). El projecte del dia em decep una mica, no perquè la via no sigui bona, sinó perquè em costa menys del previst, de fet encadeno a vista i això no ho acostumo a fer en vies d’aquest grau. El quid de la via és la primera meitat on hi ha algun pas llarguet i de posar-s’hi bé, i diguéssim que no t’hi pots encantar gaire perquè la cosa va cansant. Aquí seguros més junts i grau generós.

-Homus alturgellensis, 6b+, 25m, (***). Més del mateix, però amb una petita diferència: un bombo final amb un pas molt llarg per pillar el canto salvador. De fet diria que aquest pas és molt morfològic i que si ets baixet les deus passar canutes per sortir d’aquest bombo.

Per acabar una puntualització important: el sector és sud, però està just darrera de la Paret Bucòlica i la Cinglera dels Espluvins i ara a l’hivern el sol s’amaga cap a les 15:00. Suposo que a l’estiu hi deu haver ombra a partir de les 16:00 o les 17:00.

Podeu trobar ressenyes i més informació a:

Blog de l’Alturgell (Xavier Grané).

Revista Vèrtex nº 212, en un article del mateix autor.

(Desconec si també apareix a la nova guia “Lleida Climbs”)