SUMMER AFTERNOON SESSIONS '08 (1): EL GRUYERE

Aquest passat dijous hem començat les sessions de tarda a Sant Llorenç. El sector triat ha estat el Gruyere a la Font Soleia i la meva parella de ball el Marc, tot i que un cop allí coincidim amb altres coneguts (Blanca, Moisés, Cesc,...). La tarda està amenaçadora amb trons i ruixats per tot arreu, però nosaltres, un cop més ens en lliurem miraculosament. Això sí, de tant en tant, entre nuvolada i nuvolada els raigs de sol s’obren camí i donen una llum espectacular a les Castellasses.
La tarda no ha estat molt productiva que diguem, però vaja, menys ho hagués estat a casa. Comencem per la ja clàssica per escalfar Pa i Trago, un V+/6a preciós que mai em cansaré de fer. L’amenaça constant de pluja i el fet que altres vies estiguin ocupades, fa decidir al Marc de posar-se directament a Amateurs (variant de sortida dreta) , un 6c+ , que l’any passat ja vam provar sense èxit i amb unes quantes volades coma resultat final. Un cop més el Marc s’encalla al mateix lloc, la penúltima xapa, on torna a caure un parell de cops, sentint la impotència de tenir la xapa als morros i ser incapaç de deixar-se anar d’una mà per poder xapar. Per sort, en Moisés es decideix també a provar-la i després de dues caigudes més (veure vídeo aquí) aconsegueix encadenar el pas.

Marc i Moisés poc abans del pas clau del 6c+

Amb tot això se’ns ha fet molt tard i jo decideixo anar a la dreta del tot de la paret a provar Quan farem grau (6a+/6b) , una de les poques vies assequibles de la zona que encara no he fet. A la primera m’hi entretinc molt perquè em costa veure els picats del primer tros i acabo penjant-me a descansar. Després de descansar continuo fins dalt i la deixo muntada per tornar a provar-la més tard. Mentre descanso el Marc torna cap al seu projecte, però torna a encallar-se al mateix lloc. Per sort, ara té la cinta posada i pot solucionar el tema amb un A0.
Ara sí, torno a la meva via i surt sense masses problemes; com canvia a Sant Llorenç escalar a vista o no !!!
Ens estem quedant ja sense llum, així que toca retirada. A mi encara m’espera una sorpresa final: al arribar he tancat el cotxe amb la clau a dins sense adonar-me’n i ara no hi puc entrar ...Trucada d’emergència: “Nesaaa, amor meu, guapa, tresor,...m’he quedat tirat als dipòsits de Matadepera, em pots portar la clau de recanvi del cotxe, pliiiis???” Total, arribo a casa a les onze de la nit amb el magre balanç de dues vietes encadenades,...però només és el començament, hi hauran moltes tardes d’estiu ;)