COLLBATÓ: TOTXOS CAM NOU BARRIS

Perdoneu, però ja no aguanto més; avui començaré "rajant" una miqueta! Quina colla de gamarussos! (per dir-ho suaument). Mira que jo sempre havia confiat i defensat la bona fe dels homes del temps (...la Mònica López la salvo, que em cau molt bé!) , però ara ja en començo a dubtar. Resulta que aquest dissabte volíem anar a fer la via Camí del Tro a la sud del Pedraforca. Durant la setmana tot indicava que faria un dia ideal per afrontar una via, que tot i estar orientada al sud, està a 2000 metres. Així que el divendres a la nit vaig escoltar el temps de TV3 amb molta atenció per acabar-ho de confirmar: cap problema, sol a dojo i temperatures primaverals a tot Catalunya, tret de les típiques boires anticiclòniques a les planes interiors. El dissabte, ja de camí cap al Pedra amb el Joan, ens comença a pujar la mosca al nas: la boira és molt més alta i densa del que és normal i ens acompanya fins a Berga ben bé. Quan en sortim: sorpreeeesa!...uns espessos núvols cobreixen tot el Pirineu. Mitja volta i canvi de plans. Anem baixant cap al sud i per enèsima vegada Montserrat ens dóna la solució. Decidim anar cap als Totxos del CAM Nou Barris a Collbató, on últimament estan proliferant les vies com bolets (veure actualitzacions a Onaclimb i al magnífic post del Jaume ). Jo només havia escalat anteriorment al Totxo de l’Estel i tenia ganes de provar els altres totxos. Primer anem cap al Totxo Pinotxo esquerra que té unes quantes vies discretes però sobre roca excel·lent (tònica general de la zona). Aquí fem:

-Amistat Infinita, 6a, 10m (*). Curta però interessant i divertida via. Dificultats concentrades a la primera meitat. Jo potser la deixaria en V+.

-Via 3, 6a+, 10m (*). Molt semblant a l’anterior, però amb uns primers metres força més difícils. Segons la ressenya d’Onaclimb 6b- !... No sé ben bé què significa aquest grau!

-Via ?, V+/6a, 20 metres (**). Al mateix sector però uns metres més avall trobem 3 noves vies que recorren una mena d’agulla/esperó. La més interessant sembla aquesta de la dreta del tot. Llàstima del tram central molt fàcil que trenca la continuïtat, però el tram final és realment molt bo.

Continuem desplaçant-nos cap a l’esquerra i arribem al Totxo de l’Òskar, on fem les dues vies que hi ha:

-Poema menor, 6b, 18m (**). Bonica via amb un pas força dur que coincideix amb un sostret i un xapatge (el tercer). Malgrat tot, crec que no es mereix el plus que li donen a la ressenya ja que la vam trobar més fàcil que la seva veïna, aquesta sí un bon 6b+.

-Pásame el cachirulo, 6b+, 18m...i només 4 parabolts! (**). De característiques similars a l’anterior però amb una seqüència més llarga de passos difícils al tram clau. Menció a part pels “alejes” d’aquesta via, sobretot de la segona a la tercera xapa, on posem un “escalextric” de gairebé 2 metres i encara pateixo per xapar!

Pere i Joan al tram clau d'aquesta via

I seguim cap a l’esquerra fins al bonic Totxo de l’Eperó on només fem la via de la dreta:

-Via de l’Esperó, 6a, 25m (***). Magnífica via. De lo milloret que he fet per la zona de Collbató. Estètica, aèrea, sostinguda i sobre roca extraordinària; sempre trobem un “tomàquet” o un bon forat quan el necessitem. La frueixo tant que no m’adono que a mesura que vaig pujant les assegurances es van espaiant i al final déu ni do de les excursionetes que hi ha!. El Joan també l’encadena de primer i està eufòric perquè és un 6a amb color de 6a+.

Joan i Pere fruint del Totxo del'Esperó

Bé, al final encara hem aprofitat força el dia i el Totxos del Cam 9 barris m’han deixat un bona gust de boca!