MALLORCA (CAPÍTOL 2): CALVIÀ

La zona d’escalada de Calvià és petita: compta tan sols amb 17 vies de graus entre V+ i 6c, excepte un IV+. Malgrat tot, pels que ens movem per aquests graus bé val una visita, ja que les vies són totes de bona qualitat. La paret és un gran slab ple de gotes d’aigua, foradets i punxetes cantelludes. Molt sovint, la clau dels itineraris és trobar la millor presa entre tantes possibilitats. Un cop més, el majors inconvenients de la zona són el sobament de les vies més fàcils i les assegurances que allunyen bastant. A més, predomina l’espit I algun està bastant ronyós. Una altra característica de la zona és que està molt amagada i protegida del vent perquè està dins d’un torrent molt boscós orientat al sud. El sol hi entra bé a les hores centrals del dia i per tant és un bon sector d’hivern. A l’estiu té tota la pinta de ser un forn. La zona no és gaire fotogènica, així que avui, per primer cop en la història d’aquest blog, no hi ha fotos!

Així que vaig al gra i us explico una mica les vies que hem fet:

-Primera experiència, 4+, 20m, parabolts, (*). Poca verticalitat i grans cantos, excepte un pas una mica tonto. Assegurances allunyades i roca molt polida, coses que la fan una via poc adequada per iniciació tot i el grau.

-Calentura invernal, 5+, 20m , (**). Bona, però excessivament sobada.

-Flipas pipas, 6a+, 20m, (**). Seria el segon llarg de l’anterior. Aquí la paret es posa molt més vertical i la roca millora ostensiblement. Però el pas clau és molt fi i obligat de peus i torna a aparèixer el sobament. Resultat: em fa por relliscar i m’acabo agafant a la cinta per xapar.

-Tu polla me enrolla, 6a+, 27m, (***). Magnífica via sobre una placa força vertical. Continuïtat sobre petita presa. Una mica expo ja que només compta amb 8 espits en 27 metres i el primer està força amunt i oxidat.

-Jota, jota, 6b, 24m (***). Una altra boníssima via encara més vertical i fins i tot amb la superació d’un petit sostret de bona presa. Un cop més, continuïtat sobre gotetes d’aigua. Seguros molt menys separats que l’anterior,...però espits vells igualment.

-No cal senyor fiscal, 5+, 24m (**). El cinquè menys sobat que hem provat a la zona. Malgrat tot, no resulta fàcil pel grau i el primer espit torna a estar molt alt ( a 5 o 6 metres del terra!)

En resum: vies objectivament bones, però amb dos factors que poden jugar-nos una mala passada: la distància/qualitat de les assegurances i el sobament a les fàcils.