MALLORCA (CAPÍTOL 1): SA GUBIA

El Cap de Formentor

Mallorca és un paradís per moltes coses,…per l’escalada també!
En una primera incursió per la Serra de Tramuntana els ulls de l’escalador no tenen ni un segon de descans: arreu sorgeixen parets i muntanyes espectaculars i abruptes de roca calcària. Però, curiosament, la majoria encara són verges de magnesi i xapes; els accessos complicats i els problemes amb els propietaris de les terres en tenen la culpa. En canvi, on menys ens ho esperem, i normalment fora de l’abast de la vista, ens trobem un munt de bones zones d’escalada esportiva: prop del mar, enmig de frondosos boscos de l’immens pi balear o al fons de torrents. En total una trentena de zones i més de 1000 vies...i la veritat és que penso que això no deu ser ni el 10% del potencial que té l’illa!.

El poblet de Llucalcari i el Torrent de Pareis

Aquest ha estat el nostre destí en aquestes vacances de Nadal. El nostre camp base: Palma de Mallorca (S’Arenal). En aquesta època, trobar apartaments bé de preu (35€ nit) és relativament fàcil i l’excel·lent xarxa de carreteres de l’illa fan de la mateixa capital un bon lloc per estar. El nostre mitjà de transport: el Fast Ferry, on vam carregar el cotxe. Per cert, el viatge de tornada fou el més “emocionant” de les vacances; vam enganxar mar de fons i allò es va convertir en el més semblant al Dragon Khan; la diferència és que el Dragon Khan dura uns segons i el viatge amb el Fast Ferry dura 4 hores!...massa per l’estómac de la majoria de passatgers.
Tornant a l’escalada, abans de començar-vos a explicar més detalladament les zones visitades, unes consideracions prèvies:
1) La roca: sempre calcari excel·lent en totes les seves variants: des de slabs i plaques verticals plenes de preses tipus gota d’aigua i foradets fins a desploms amb xorreres i estalactites. La llàstima és que, a les zones més concorregudes, la majoria de vies de graus mitjos-baixos estan ja molt sobades.
2) L’equipament: trobarem de tot, des d’espits oxidats a químics, predominat el parabolt. En general la distància entre xapes és bastant llarga. En la meva opinió l’equipament no seria un dels punts forts de l’escalada a Mallorca.
3) El grau: bastant apretat a totes les zones que hem visitat. Tant la Nesa com jo ens hem quedat un grau per sota del que acostumem a encadenar per les nostres terres. Els temes de l’equipament i sobamnent abans mencionats, tampoc hi ajuden.
4) Les aproximacions: En general llarguetes (15 a 45 minuts) i entretingudes.
5) La informació: actualment la millor guia que hi ha de Mallorca és la de Rockfax (2006). A més, a la seva web mantenen bases de dades sobre totes les zones publicades on la gent pot anar deixant comentaris i actualitzacions. Malgrat tot, no hi surten ni les vies d’escalada clàssica ni totes les zones ( algunes expressament omeses per prohibicions dels propietaris).

SA GUBIA ( 27/12/07 i 04/01/08)

Sa Gubia (La Gorja) és l’escola més gran i diversa de Mallorca. Hi trobem unes 120 vies repartides en 8 sectors. Vies de fins a 8 llargs amb l’arxiconegut i freqüentat esperó de l’Albahida com a peça més cotissada per les legions de guiris (sobretot anglesos i alemanys) que envaeixen el lloc cada dia. Però predominen les d'un i dos llargs. Els punts forts de l’escola, a part de la quantitat i qualitat de les vies, són les múltiples orientacions que hi trobem i un entorn espectacular. Els punts febles: una llarga aproximació (45 min.), roca sobada a les vies més repetides i seguros bastant allunyats. Nosaltres hi dediquem dos dies fent la següent feina:
Sector Bombers:
-Via nº 12 de la guia Rockfax (L1+L2): 4+/6a+, 35m (**). Bona via. Comença fàcil i ramposa però es va posant vertical tot buscant el camí per una placa entre dues grans xorreres.
-Master (L1+L2): 5+/6a, 45m (**). Una altra de bona, que com la majoria d’aquest sector, es va posant vertical a mesura que guanyes metres. Llàstima que el primer llarg comença a estar excesivament sobat.
-Polla Boba (L1+L2): 5/6a, 36m (**). Similar a l’anterior però fem el primer llarg per una entrada alternativa que s’ha equipat a la dreta i que resulta menys polida.

El sector Bombers a vessar de guiris frisosos de "rock&sun"

Sector Princesa:

-Tierra al revés: 6a+, 30m (***). Magnífica via de tufes i forats. Increïblemet espectacular i desplomada pel grau. De baixada tindrem l’oportunitat de “jugar” amb l’elefant de Sa Gubia (foto esquerra). Cal fer la via en tope rope per recuperar les cintes.

Paret del Coloms (dreta):

-Danzomania (L1): 5+, 27m (**). Bona via de placa i bon canto. Malgrat tot no l’acabo de fruir perquè els seguros allunyen força i algun dels passos claus estan mullats.
-Tia Melis (L1): 6a, 27m (***). Fantàstic 6a de placa i bon canto, tot i que algun de petit i difícil de trobar. Com la d’abans, aquí els seguros també allunyen però, per sort, al tram superior i coincidint amb els passos més difícils han afegit un parell de parabolts.

Nesa a Tia Melis (6a)

-Vol de nuit: 6b, 27m (***). Una altra magnífica via de placa vertical de canto petit i foradets. Algun tram més finet i la continuïtat li donen el grau. Aquesta està molt ben equipada amb químics.
-Tao (L1): 6b, 30m (***). Aquesta també comença per una placa menys fàcil del que sembla i va a buscar la vora d’una cova força desplomada on comença un festival de forats, xorreres i estalactites. Com de costum em falta pila per encadenar aquest tipus de vies a vista i haig de fer un parell de descansos.