Ja feia temps que en Marc, la Silvia i la Nora ens havien convidat a passar un cap de setmana a Sant Llorenç de Morunys, però entre ponts i grips inoportunes ens costava trobar el moment adequat per fer efectiva la visita. Al final aquest cap de setmana hem pogut,...llàstima que una mica tard per anar a buscar bolets; si encara en quedava algun ja deu 
estar congelat !. Bé, la Silvia ha aconseguit trobar algun fredolic atrevit en un racó que només ella sap !. Però vaja, com que no hi ha mal que per bé no vingui, hem tingut més temps per investigar les zonetes d’escalada que hi ha pels rodals de Sant Llorenç. Ens ha acompanyat també en Joan (l’alpinistaderevista), que cada dia està més en forma,...es veu que el rocòdrom que s’ha instal·lat a casa seva comença a donar fruits. 
El dissabte vam anar al sector del Túnel del Santuari de Lord. Aquest petit sector és ideal per anar-hi amb la canalla, ja que el peu de via és la mateixa carretera i una petita esplanada que fa. A més hi ha un parell o tres de vies fàcils i curtes ideals per iniciació. La roca és conglomerat de grans còdols força bona i l’equipament espits i parabolts.
Actualment aquest és el sector de moda entre les futures figures de l'escalda; Nora i Erola en acció.
Tota la informació que he trobat publicada sobre la zona és bastant dolenta; jo mateix portava una ressenya que no sé ni d’on va sortir, que no ens ha ajudat gaire a localitzar les vies correctament, ni és massa coherent amb les graduacions. Així que m’he decidit a elaborar-ne una de collita pròpia. Abans de veure-la alguns aclariments:
*He decidit respectar bastant el grau original de les vies. Com a molt hi ha variacions de mig grau tant per dalt com per baix. De totes maneres són vies molt difícils de graduar ja que són molt curtes i algunes tenen passos de bloc que potser superen el grau proposat. En general doncs, crec que ha quedat un grau un pèl ajustat però bastant coherent entre totes les vies.
*No hem tingut temps de provar les dues últimes vies de l’esquerra, que són les més dures; la primera és nova i té pinta de ser un bon 6c com a mínim, amb una entrada molt explosiva. La segona és la Pacagarce, on he deixat el grau de la ressenya original.
*La via Pacagarce comparteix entrada amb la seva veïna Quitate que masturbas. Una entrada també explosiva i una mica trencada.
Joan i Pere a l'explosiva i trencada entrada de les vies 2 i 3.
*A la dreta de tot hi ha una reunió amb cadena i anella però no he vist cap via que hi arribi. Dedueixo que serveix per passar una corda i fer top-ropes per la canalla, ja que la rampa que hi arriba amb prou feines deu ser tercer.
*He decidit respectar bastant el grau original de les vies. Com a molt hi ha variacions de mig grau tant per dalt com per baix. De totes maneres són vies molt difícils de graduar ja que són molt curtes i algunes tenen passos de bloc que potser superen el grau proposat. En general doncs, crec que ha quedat un grau un pèl ajustat però bastant coherent entre totes les vies.
*No hem tingut temps de provar les dues últimes vies de l’esquerra, que són les més dures; la primera és nova i té pinta de ser un bon 6c com a mínim, amb una entrada molt explosiva. La segona és la Pacagarce, on he deixat el grau de la ressenya original.
*La via Pacagarce comparteix entrada amb la seva veïna Quitate que masturbas. Una entrada també explosiva i una mica trencada.
Joan i Pere a l'explosiva i trencada entrada de les vies 2 i 3.
*A la dreta de tot hi ha una reunió amb cadena i anella però no he vist cap via que hi arribi. Dedueixo que serveix per passar una corda i fer top-ropes per la canalla, ja que la rampa que hi arriba amb prou feines deu ser tercer.
El diumenge, després d’un intent frustrat d’anar a caçar bolets, anem a la zona d’escalada de la Creu del Codó. Tenim molt poc temps per escalar i les ressenyes que portem ens tornen a fer la guitza. En arribar a la zona veiem que les vies ja estan a l’ombra, però la nostra sorpresa ve quan en revoltar el morral de roca que tanca el sector principal, la cinglera continua amb orientació sud i hi ha quatre vies noves...Vaja, intuïm que són noves perquè els parabolts brillen molt i no es veu ni rastre de magnesi. Les provem totes menys una que va per un esperonet i la informació que us puc donar és la següent:
*La 4 té una entrada directa molt explosiva que no he fet.
*La 2 no m’ha sortit a vista, i amb top-rope l’he encadenat però tocant preses de l’esperonet. Crec que deu rondar el 6c.
Pere a la via 4 i "l'alpinistaderevista" amb poques ganes d'escalar i la Roca de Canalda al fons.
Només hi hem estat 2 horetes, però han estat intenses i el paisatge fantàstic:
Podeu trobar més informació sobre aquests sectors i les seves aproximacions al blog d’en K.
Per acabar, només dir que si algú va per aquestes zones o per altres de la Vall de Lord, qualsevol informació que tingui serà benvinguda,... a veure si entre tots anem treien l’aigua clara de les vies que hi ha ;-)
14 comentaris:
Bona feina!
Jo mateix pensava fer un croquis si hi tornava pero ja has fet tú la feina.
El 6c del Santuari, em penso que sí que ho es (i tampoc es més) pero només vaig fer un intent en toprope fa un temps.
Las ressenyes surten a la guía del Solsonès i son bastant coherents amb el que comentes tot i que costa una mica identificar les vies al ser el croquis una mica ¿cutre?
Molt millor el teu.
Respecte a la Creu del Codó, coneixía que hi havien més vies pel LL. Parcerisa pero no les havía provat.
Em quedo amb el croquis per si al futur hi vaig.
Mercés.
Respecte a les zones, apart del que ja he publicat només he vist que a sobre el segon sector esportiu del Santuari (vies ultra curtes) s'estaven equipant vies en una paret amb molta millor pinta (i probablement més difícils).
A sota de les vies de la Llosa del Cavall, tal com indica la guía pero no possa croquis hi han 4 o 5 vies més i crec que se n'estaven equipant (també molt curtes). Et puc passar info si et cal igualment em sembla que ja ho vaig publicar al meu bloc.
I apart, les vies que a la guia anomena del Raid Lord, valen bastant la pena per a una visita si et mous entre 5º i 6c (i per variar doncs es calcari).
Pero en general les zones esportives del Solsonès encara no son gran cosa (al menys les publicades, no sé si hi han secretitus).
Roca n'hi ha de sobres, de fet fa dues setmanes vaig estar fent una ullada a una zona on podría surtir una mena de Racó de Misa 2 pero haig de mirar-m'ho millor (es Solsonès pels pèls, molt aprop del Berguedà).
Pero els locals "actius" son més de via clàssica i tal...
Gràcies Òskar; ràpid i efectiu com sempre ;-)
Ja em vaig baixar el teu pdf. Pel que expliques allí la zona de Cal Fiter també sembla interessant no?
PAm a pam...
K, al santuari, les vies noves q dius, son en un bloc aíllat just a sobre d'un parell de vies? tbe de conglomerat, no?
Respecte els graus de les vies del santuari, abans hi havien pedres sikades, mica en mica s'han anat "caient", per això en alguna via et pot semblar el grau desfasat. El 6c és correcte.
Respecte secretius... no n'hi han, de moment.
Hi ha alguna via nova o a mig equipar/obrir a Font ferrera i a Canalda, rollo friki. Alguna del Xuxe i alguna meva. tbe alguna a la serra del turp i riu lacó, fa dies q no vaig a Oden, i potser...
Respecte nous sectors de carlcari, si algu està decidit o amb ganes de obrir, que hoi digui. hian dos sectors ullats amb grans possibilitats, un per xorreres rollo bruixes i l'altre rollo placa compacte gris, rollo perles. Amb el Pere i l'ignasi em mirat algo, po s'està obrint la pista i val la pena espera una mica.
tbe hi ha boon potencial a sota la presa de la llosa, a les plaques de conglomerat de l'esquerra.
salut
Sí senyor! Una ressenya fantàstica! Em refio totalment del teu criteri :) Jo també em gardo el croquis per quan hi tornem... Que una vegada vam estar allotjats a cal Marti i vam estar-hi de fàvula!
M'alegro que us anés bé el cap de setmana i que la Nesa ja s'hagi refet de la grip :)
PD: vas comparar amb els croquis que et vaig passar jo?
Bona feina... si senyor... graçies... :-)))))))))
Uooo! St. LLorenç de Morunys, molt maco. Jo hi vaig anar amb els meus pares fa uns anys. Per cert, això dels bolets deus estar de mala sort perquè jo aquest diumenge encara vaig omplir un cistell de fredolics (a casa meva fredalucs) i un parell de rovellonets. És clar que la diferència de temperatura entre el Bergueda i Collsuspina hi influeix jajaja Salut! Ens veiem demà ;-)
Bona feina!!Nosaltres anem per allà força sovint!
Com diu K, al llibre del "Solsonés guies d'escalada" surten totes le szones ressenyades, aixó si, una mica caòtic i els croquis son molt millorables! la teva feina es molt bona!
Tal com comentes a cal fité tens algunes llargues...nosaltres vam ressenyar la via d'en Martí amb una 3 reunió molt guapa!
Tot i aixó hi ha molts sectors que s'estan obrint ara i que son encara força desconeguts!
felicitats per la feina!
¡Ah! Cal Fiter, se me olvidaba. No sé si Groinket también preguntaba por las deportivas.
Son vías sobre buena roca, algo cortas pero disfrutonas y de grado bajo. Con poca aproximación y bastante solete.
Pere, bon reportatge, la foto de la canalla boníssima, sembla que ni haigin un munt! a veure quan us animeu! que no tot és pujar parets!
Hola Pere, merci per les ressenyes. Les guardo per quan vagi a veure el Marc i família a Sant Llorenç, sobretot ara que veig que es torna a posar l'arnés jeje...Per cert, últimament només pilleu "xiquipartis d'escalada", al final haureu de fer un nen per anar amb consonància amb els companys jaja....Adéu.
ostres soc nou am aixo dels blogs i tal pero si podeu pasarme les reseñes de la vall de lor estaria mol agrait soc de oliana i tin reseñyes de moltes zones de les rodalies binga salud
Ei!! No se que passa que no puc veure les ressenyes. Ho he provat amb diferents dispositius i la imatge surt com si no existis.
Si me les pots fer arribar em farás un favor.
armetun@hotmail.com
Moltes gràcies.
Jordi
Publica un comentari a l'entrada