27 de maig 2007

LA PALOMERA

Quan a Onaclimb van penjar la ressenya d’aquesta nova zona de Monteserrat Sud la primera impressió va ser molt bona: una trentena de vies llargues i equipades amb parabolts en un lloc idíl·lic i poc conegut. A més a més, el grau era el “nostre”, entre V i 6c. De seguida ho vem posar a l’agenda. I avui ens hem acostat fins aquesta nova zona de Montserrat Sud amb la Gemma i el Pol.


Oooo,...quina vista!
Malauradament a vegades les expectatives no es compleixen i aquest nou sector no ens ha acabat de convèncer a cap dels quatre. Bàsicament, perquè tal i com explica en k. al seu bloc, la tònica del dia ha estat la pluja constant de “cigrons” ( ...i algun “ou”) monteserratins. La distància entre les assegurances tampoc ajuda gaire per agafar confiança a la roca. M’agradaria poder dir que a còpia de temps i repeticions les vies s’aniran netejant, però no n’estic del tot segur, ja que em temo que no és només qüestió de neteja sinó que la morfologia de la roca no és de les millors de Montserrat,...tant de bo m’equivoqui ! Pel demés res a dir; el lloc és realment bonic i tranquil i vull deixar molt clar que no tinc pas cap queixa sobre la feinada dels equipadors,...penso que cadascú obre les vies on i com vol i amb el “curru” que s’han marcat no ens queda més que felicitar-los.

La Gemma a "La Bienbujcá", 6a+

Respecte al “currículum” de la jornada,...mmm,...si de cas me’l salto perquè ha estat bastant mediocre. Aixó si, a la Gemma ja li poden posar pedres saltarines i “alejes” entre xapes que ella s’ha menjat tots els 6b i 6c del sector en un plis plas.
Sobretot, si hi aneu casc obligatori !!!!

7 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Hola familia, veig que heu anat de descoberta per la Palomera, pel que veig hauré d'esperar una mica a anar-hi a que haiguin caigut tots els "topis"...llàstima de roca ja que el lloc es veu imponent.
Ens veïem.

Gemma ha dit...

Totalment d'acord amb tu, Pere!
Llàstima de la mala qualitat de la roca, perquè la zona és preciosa.
Pel què fa als alejes, estic segura que si la roca fos més bona, ni ho hauríem notat! Però, clar, tenint l'última xapa a 1 metre per sota els peus i amb les pedretes arrencant-se per tot arreu... Et feia posar els pèls de punta :)

Jainest ha dit...

Ieps! La veritat és que les muntanyes de Montserrat són un fenòmen estrany, tan per morfologia o físic com per ubicació. I sí, sembla mentida que tan a la vora de BCN hi hagi un lloc tan collunut! xD
Doncs jo, diumenge a la tarda vaig anar fins al Castell de la Popa (Castellcir, Bages). No sé si hi has estat, però per si es dóna el cas contrari te'l recomano. És un racó molt maco per passar una estoneta i a més a més... vaig veure-hi xapes o sigui que també s'hi escala. Salut!

K. ha dit...

Tens raó Gemma

L'altra dia a l'Obaga Negra les xapes estaven igual de lluny pero no es pateix tant si confies en la roca... :)

pol ha dit...

Coincideixo amb tothom, però haig de dir que vaig disfrutar amb força amb els 5ens i 6ens. Val la pena acostar-s'hi, això sí: amb precaució!

jaumeppiqueras ha dit...

Ei Pol! estàs fet un bou, i això sense entrenar! mira que si entrenesis una mica...

Xavi ha dit...

Hola Pere, aquesta zona no la coneixia, tot i que si la roca està "així-així" no entren gaires ganes d'anar-hi. Però bé, algun dia s'haurà de visitar si el lloc és bonic. Adéu.