Ja fa més de mig any que vaig obrir aquest blog i fins ara no havia tingut l’oportunitat de penjar cap piada de cap via vía llarga. Tot i que l’escalada clàssica és una modalitat que m’agrada i he practicat força, per diverses circumstàncies l’havia deixat una mica aparcada. Aquest diumenge amb el Jaume he fet el “retonno” ....i a “lo grande”: via Postres de Músic a la cara SE de la Roca Narieda; 600 metres de plaques tombades de bon calcari, amb una dificultad obligada de V+ (això segons la ressenya perquè al meu entendre i al del Jaume un 6a no hi quedaria pas gaire exagerat!) on cal una bona dosi de fe en els teus peus de gat. Podeu veure una fotografia amb l'itinerai_aproximat al blog del Gatsaule (Gatsaule espero que no et sàpiga greu que m'aprofiti de la teva feina !).
A primera vista la paret SE de la Roca Narieda no dóna masses bones vibracions perquè s’hi veu molta vegetació i forces feixes, però aquesta via està molt ben traçada i aconsegueix anar enllaçant les millors plaques sense tocar massa herbes. Ara bé, “avisos para navegantes”:
- La via té varis trams força “expo”. Concretament: la placa de la segona meitat del llarg 2, la sortida de la R4 i sobretot tot el llarg 10 (“alejes” de 7 o 8 metres en V+/6a d’adherència sense possibilitat de posar res més) i la sortida de la R10.
- Les reunions R3, R7, R8 i R9 només tenen un parabolt. Això no és massa problema perquè gairebé totes es poden reforçar (ponts de roca, fisures, sabines,...), però la R7 és un parabolt a mitja placa difícil de reforçar i fàcil de passar-nos perquè res fa pensar que sigui la reunió.
- Compte amb l’excessiu optimisme d’algunes ressenyes i piades. Cal tenir el 6a en adherència molt consolidat i anar molt bé de “coco”. En aquest sentit la ressenya del Luichy a onaclimb està molt bé ja que ens indica el número exacte d'assegurances a cada llarg i reunió i fins i tot els dos trams més "expo".
El Jaume als llargs 4 i 10
Bé, dient tot això sembla que no m’hagi agradat, i si que m’ha agradat!,...només voldria que quedés clar que la via no seria la més recomanable per gent que no té massa experiència en aquest tipus d’aventures.
De material haurem de portar un joc de tascons, força bagues llargues i no venen malament alguns friends entre el 0,5 i 3,5.
11 comentaris:
Renoi Pere, quina rapidesa en publicar, jo encara no he tingut temps, ens haurem de passar les fotos ja que jo tinc les que et vaig fer, poques, ja que amb l'exposició regnant, no m'atrevia gaire a deixar-te lliure per fer.te fotos, normal oi? tinc les plantes dels peus adormides de tanta adherència. Vaig disfrutar molt, llàstima de no poder compartir més la via, però quina por! sort que tens uns nervis a proba d'alejes, que no és el meu cas i més quan t'has de refiar tan dels peus i no tens res de mans.
Molt maca la foto del cim, te les pisparé...
Fins la propera aventura.
Ja ho veus Jaume, llicències que hem permet la vida d'estudiant,...tot i que avui tinc molts deures, el primer és el primer jejeje.
Referent a les fotos, jo tampoc en vaig poder fer gaires, però les poques que tinc ja les reduiré i te les passaré.
I referent als peuets déu n'hi do de lo trinxadets que els tinc jo també!
Felicitats a tots dos per aquesta via tan impressionant!
Pere, per fer tants dies que no escales via llarga... de coco estàs super bé! Es nota que estàs fort amb l'esportiva :-)
Aviam si quedem i ens posem al dia!
Ànims a la Nesa per les opos!
Hola Pietro....
Avans que res felicitats per la via, maca oi??? lo dels peus es habitual en tot-hom que la fa jajajja. Es convnient anar-hi a fer-la previa visita al podoleg, que ens hagi fet una bona sesió de pedicura.... La baixadeta tampoc té desperdici no???
Eiii aixó si, la via val la pena.
FELICITATS
Hola Pere! Gran retorn a les parets amb aquesta megaclàssica de l'Alt Urgell (més es repetiria amb 10 o 12 xapes més). Espero que us agradés, el Jaume ja em va passar les novetats en directe a les paradetes de Sant Jordi a Sabadell. Jo recordo que a la R7 es podia posar un friend a la dreta de la xapa, si no m'equivoco.
Adéu i a seguir fent metres!!
Güaita com treuen el cap els urgellencs!. Probablement el que em va passar a la R7, és que entre le deshidratació i el mal de peus les neurones ja no em coordinaven gaire i no vaig saber intuir on havia de muntar-la. Em vaig fixar amb una gran sabina que hi ha uns 10 metres més amunt i jo de pet cap allà!...Va ser un R incòmode, però almenys vaig estar un estoneta a l'ombra ;)
Guapa vía...si senyor... en breve... fijo que le echo un "tiento"... :-))))
Salut i muntanyes... (y un massajista de peus.. :-)))
T'he enviat un comentari al blog d'Os de Balaguer del mes de Març.
Albert
Vist ;)
Hola Pietro, estic amb tu, a principis de Febrer vam fer la via. I dels recors que tinc al final de la segona tirada et trobes sol com un mussol i una trista assegurança per la placa tan llisa, al 4art no ho recordo, però la tirada 10, buff, guapa guapa,però amb el cul d'un apretat que no veguis; la seguent la sortida tb però no em va tocar a mi. Ara les R estan amb dos punts.
No se si et miraras el comentari pq fa molt de temps d'aquesta entrada. Si no tens inconvenient em faré un link al teu blog.
Hola Mingo, cap problema, linka linka!
Beno, almenys veig que algu altre està d'acord amb mi que aquesta via no es tan trivial com sembla, ni "ideal parejas", ni "asequible y disfrutona", ni... .No és que sigui difícil, però entre els alejes i les plaques tombades d'aderhència si caus et pots fer molta pupa!
Bon blog el teu també ;)
Publica un comentari a l'entrada