La Zona del Clot de la Mònica, era fins fa poc una de les més desconegudes de Montserrat Sud, potser perquè hi havien poques vies, o potser perquè la gran majoria de gent preferia les zones veïnes de Collbató o la Vinya Nova. Darrerament això està canviant i cada vegada és més fàcil veure les parets de banda i banda de la vall plenes de cordades. El fet de que cada vegada hi hagin més vies (la majoria molt ben equipades) també està contribuint a l'èxit de la zona. Malgrat tot continua sent una zona amb força encant i tranquil·litat. Una altre factor a tenir en compte és que hi podrem escalar tot l'any si escollim bé l'orientació: a la Pastereta i zones properes hi tenim ombra al matí i al Serrat d'en Muntaner a la tarda. Això si, és una zona força exposada al vent. 
La majoria de vies tenen entre 20 i 100 metres (entre 1 i 4 llargs)
i les dificultats són bastant assequibles. Unes de les més recents són quatre vies d'escalada esportiva situades a la cara est del Serrat d'en Muntaner, entre les ja clàssiques Petit Guifré i Orgull Mapuche. Si creieu que quatre vies són massa poques, sempre podeu completar la jornada fent els llargs 1 i 2 de la Petit Guifré o el llarg 3 de l'Orgull Mapuche. En total doncs, podem fer 6 vies entre 25 i 32 metres, i amb graus ben repartits des del V+ al 6c. Per accedir al replà on comencen les vies hem d'anar fins al punt on el camí que va per la banda esquerra de la vall (marques blaves) creua el torrent, i en aquest punt ens desviem a l'esquerra en forta pujada, fins arribar al peu d'una placa ajaguda on hi ha un parell de vies molt fàcils de dos llargs. Un cop aquí ja intuim el replà que serà el nostre peu de via.
Aquest és estret i aeri, però força còmode i amb un paisatge i ambient bastant espectaculars.
Per posar-li algun inconvenient a la zona dir que a la part superior del Serrat hi ha forces pedres soltes, i si fa molt vent, o hi ha cabres o alguna cordada per dalt, poden caure, així que millor portar casc. A les vies la roca és molt bona, tot i que encara hi ha alguna llastreta o còdol dubtós.
Dos moments de la via Petit Guifré
Nosaltres fem:
- Cutlass: V+, 20m, 8 parabolts
- Petit Guifré (L1+L2): V+ (un pas de Ae o 6a+), 32m, 17 parabolts
- Claudio King: 6a+, 30m, 15 parabolts
- Ceba traidora: 6a, 25m, 12 parabolts
- Orgull Mapuche (L3): 6b, 30m, portar dos cordinillos per pitons amb forat petit. Si es vol fer "top rope" cal utilitzar la R de Bavareza Güeca.
- Bavareza Güeca: 6c, 25m (la faig de segon, que es fa fosc i cauen gotes i no la vull liar!)
Nesa iniciant Cutlass (V+) i al pas clau de Petit Guifré (6a+ o Ae)
Ressenya original a Onaclimb ( http://www.onaclimb.com/guies/index.htm?errmontsud.htm~leftFrame)
6 comentaris:
Hola Pere, l'altre dia ja tenies ganes de venir aquí i veig que la visita ha estat profitosa. Vas fer la normal al Frare de Baix? díuen que és una de les vies més maques de IV de Montserrat!
Ens veiem!
Si, ha estat molt bé. Les vies són llargues i maques. La normal del Frare no l'hem fet, però a la primera foto de la Nesa, pots veure gairebé tot el recorregut d'aquesta via.
El dissabte potser anem a Gelida amb Xavi G., t'apuntaries?
M'apuntaria, però aquesta setmana ja he surtit dos cops i diumenge tinc guardia, amb el que dissabte farem companyia a la familia, que us vagi molt bé.
La Bavareza Güeca (equipada por Pere Forts) fué mi primer 6c.
Por cierto que el marcador de visitas acaba de dar 777. ¿Jackpot? ¿hay premio?
Felicitats K. per la Bavareza Güeca, em va semblar un 6c amb majúscules!. Per cert, aquesta via es creua amb la Divorci Imminent, i just en el punt de creuament hi havia un parabolt del qual han mangat la xapa, suposo que amb l'excusa de no alterar el caràcter de la Divorci. En qualsevol cas la via es pot seguir fent ja que no és un tram massa complicat.
Pel que fa al Jackpot,...que et semblen unes ressenyes de Gelida actualitzades :P
Sí, la xapa va "volar" ben aviat. Quan jo la vagi fer, ja no hi era. Pero cap problema.
Bavareza era 6c+ inicialment pero de seguida li van posar 6c. Es fa bé una mica a la dreta. Jo vaig tenir el privilegi de fer-la al flash amb Pere cantant-me els passos... :) :)
Respecte a les ressenyes de Gelida. Et felicito, es una molt bona feina. La llàstima es que hi hagi sempre tanta gent allà...
Publica un comentari a l'entrada