La paret de l’Obaga Negra (Alt Urgell) és un dels meus sectors preferits. Els motius? Doncs la majoria de les vies són del “meu grau” i la roca és excepcional. A mi em recorda molt a Vilanova de Meià: planxes verticals d’un calcari ple de franges horitzontals gairebé sempre amb bon canto, excepte alguns passos concrets de les vies més difícils on la cosa es posa més fina i regletera. L’escalada és doncs bàsicament atlètica i de continuïtat.
El major inconvenient del sector és la poca varietat de graus i estil d’escalada una mica repetitiu. Totes les vies bones estan entre el 6a i el 6c i per part meva me les he polit gairebé totes, així que suposo que tardaré a repetir visita. Però les dues vegades que hi he anat n’he sortit eufòric (potser perquè una altra característica del sector és el grau generós!) i no puc deixar de recomanar-lo a tots aquells que us moveu per aquests graus. Aquest diumenge amb
-Poca feina, 6a,
-Alegria, 6b,
-Aromes de Fígols, 6b, 20m, (***). Placa vertical, contínua i amb bon canto.
-Dits capacitats, 6c+, 20m, (***). El projecte del dia em decep una mica, no perquè la via no sigui bona, sinó perquè em costa menys del previst, de fet encadeno a vista i això no ho acostumo a fer en vies d’aquest grau. El quid de la via és la primera meitat on hi ha algun pas llarguet i de posar-s’hi bé, i diguéssim que no t’hi pots encantar gaire perquè la cosa va cansant. Aquí seguros més junts i grau generós.
-Homus alturgellensis, 6b+, 25m, (***). Més del mateix, però amb una petita diferència: un bombo final amb un pas molt llarg per pillar el canto salvador. De fet diria que aquest pas és molt morfològic i que si ets baixet les deus passar canutes per sortir d’aquest bombo.
Per acabar una puntualització important: el sector és sud, però està just darrera de
Podeu trobar ressenyes i més informació a:
Blog de l’Alturgell (Xavier Grané).
Revista Vèrtex nº 212, en un article del mateix autor.
(Desconec si també apareix a la nova guia “Lleida Climbs”)
