
Segona visita consecutiva a Arbolí, en aquesta ocasió al sector El Cremat i amb molt bona comanyia: Nesa, Gemma i Pol, Carlota, Òscar, Núria, Marcel, i Óscar (K).
Malauradament el dia no acompanya gaire, però com que no hi ha mal que per bé no vingui aprofitem l’estona que dura un petit ruixat per anar al bar i fer unes cervesetes i unes braves mentre parlem i somiem de viatges: Tailàndia, Sardenya, Turquia, Croàcia, Kalymnos,...i cap a les tres de la tarda sant tornem-hi que el temps amaina.
Malauradament el dia no acompanya gaire, però com que no hi ha mal que per bé no vingui aprofitem l’estona que dura un petit ruixat per anar al bar i fer unes cervesetes i unes braves mentre parlem i somiem de viatges: Tailàndia, Sardenya, Turquia, Croàcia, Kalymnos,...i cap a les tres de la tarda sant tornem-hi que el temps amaina.
Pol a Havaneres (6a+) i Nesa a Queimada (6a)
El Cremat és un bon sector si ens movem entre el V i el 7a, petitó però acollidor i com gairebé sempre a Arbolí amb bon peu de via, bona roca i bones vistes. Potser el pitjor és l’equipament ja que, tot i ser amb parabolts, algunes vies tenen la primera i segona xapes exageradament altes amb caigudes possibles fins al terra. Per això la canya i els “escalèxtrics” van fer furor, jejeje! Entre tots gairebé ens vam polir totes les vies del sector (19). Personalment us puc parlar de les següents:
-Shangai, V+, 10m (**). Curteta però “resultona” i sobre excel·lent roca.
-Olives Follades, V+, 10m (**). Idem.
-Marina, 6b, 18m (***). Probablement la millor via del sector i la més equipada (9 parabolts!). Estètic esperonet d’excel·lent roca i escalada de força continuïtat.
-Shangai, V+, 10m (**). Curteta però “resultona” i sobre excel·lent roca.
-Olives Follades, V+, 10m (**). Idem.
-Marina, 6b, 18m (***). Probablement la millor via del sector i la més equipada (9 parabolts!). Estètic esperonet d’excel·lent roca i escalada de força continuïtat.
-El budell, 6c+, 18m (***). El meu repte del dia. Escalada molt tècnica i difícil a vista amb un sostre final on ja arribes ben cuit. M’hi capfico una mica i li dono tres “pegues” sense èxit. Curiosament el millor resulta ser el primer posant cintes on no fallo fins al sostre que sóc incapaç de resoldre a vista. Finalment el soluciono però als següents intents ja em fallen les piles. Atenció a la guia d’en Luichy aquesta via figura amb el nom de “Caribe”.
Jo mateix barallant-me amb el sostre final d'aquesta via
Al final encara vam aprofitar força el dia i ara ja estic pensant en una propera visita a Arbolí, ...ara toca el sector estrella de l’escola: El Falcó.