GELIDA (RELOADED)

Després dels múltiples comentaris rebuts (...moltes gràcies!) a l'article del passat 10 de Novembre i d'un parell de visites més a la zona, per provar algunes vies, torno a penjar les ressenyes amb alguns canvis:


Només afegir que la via 3 del sector dret encara no està acabada i la 9 del sector central falta confirmar el grau (sembla una mica més fàcil que les seves veïnes,...potser 6b?)

SERRAT D'EN MUNTANER (CARA E)

07.12.2006
La Zona del Clot de la Mònica, era fins fa poc una de les més desconegudes de Montserrat Sud, potser perquè hi havien poques vies, o potser perquè la gran majoria de gent preferia les zones veïnes de Collbató o la Vinya Nova. Darrerament això està canviant i cada vegada és més fàcil veure les parets de banda i banda de la vall plenes de cordades. El fet de que cada vegada hi hagin més vies (la majoria molt ben equipades) també està contribuint a l'èxit de la zona. Malgrat tot continua sent una zona amb força encant i tranquil·litat. Una altre factor a tenir en compte és que hi podrem escalar tot l'any si escollim bé l'orientació: a la Pastereta i zones properes hi tenim ombra al matí i al Serrat d'en Muntaner a la tarda. Això si, és una zona força exposada al vent.
La majoria de vies tenen entre 20 i 100 metres (entre 1 i 4 llargs)
i les dificultats són bastant assequibles. Unes de les més recents són quatre vies d'escalada esportiva situades a la cara est del Serrat d'en Muntaner, entre les ja clàssiques Petit Guifré i Orgull Mapuche. Si creieu que quatre vies són massa poques, sempre podeu completar la jornada fent els llargs 1 i 2 de la Petit Guifré o el llarg 3 de l'Orgull Mapuche. En total doncs, podem fer 6 vies entre 25 i 32 metres, i amb graus ben repartits des del V+ al 6c. Per accedir al replà on comencen les vies hem d'anar fins al punt on el camí que va per la banda esquerra de la vall (marques blaves) creua el torrent, i en aquest punt ens desviem a l'esquerra en forta pujada, fins arribar al peu d'una placa ajaguda on hi ha un parell de vies molt fàcils de dos llargs. Un cop aquí ja intuim el replà que serà el nostre peu de via.
Aquest és estret i aeri, però força còmode i amb un paisatge i ambient bastant espectaculars.
Per posar-li algun inconvenient a la zona dir que a la part superior del Serrat hi ha forces pedres soltes, i si fa molt vent, o hi ha cabres o alguna cordada per dalt, poden caure, així que millor portar casc. A les vies la roca és molt bona, tot i que encara hi ha alguna llastreta o còdol dubtós.



Dos moments de la via Petit Guifré

Nosaltres fem:

• Cutlass: V+, 20m, 8 parabolts
• Petit Guifré (L1+L2): V+ (un pas de Ae o 6a+), 32m, 17 parabolts
• Claudio King: 6a+, 30m, 15 parabolts
• Ceba traidora: 6a, 25m, 12 parabolts
• Orgull Mapuche (L3): 6b, 30m, portar dos cordinillos per pitons amb forat petit. Si es vol fer "top rope" cal utilitzar la R de Bavareza Güeca.
• Bavareza Güeca: 6c, 25m (la faig de segon, que es fa fosc i cauen gotes i no la vull liar!)

Nesa iniciant Cutlass (V+) i al pas clau de Petit Guifré (6a+ o Ae)

Ressenya original a Onaclimb ( http://www.onaclimb.com/guies/index.htm?errmontsud.htm~leftFrame)

SANTA LINYA - SECTORS FUTBOLIN

03.12.2006
Normalment els articles d'aquest bloc informen sobre zones recomanables. Avui faré una excepció i us informaré d'una zona perfectament prescindible,...que també és bo saber-ho, no fos cas que féssiu 170 quilòmetres en va. Es tracta dels sectors del Futbolin, a Santa Linya, situats sobre un camp de futbol abandonat, uns 2 Km. abans del poble.
Es tracta d'un conjunt de blocs, crestetes i esperons disposats més o menys en escala, d'una mena de roca calcària, amb zones molt descompostes.
Nosaltres comencem pel Futbolin Intermig, doncs la guia del "Salvatge Oest de Catalunya hi ressenya 5 vies entre el IV+ i el 6a+, i ens sembla una bona opció per escalfar i perquè la Nesa pugui fer alguna via de primera. Comencem per la via de més a l'esquerra i anem baixant cap a la dreta:

• Xatis (IV+): Roca descomposta, herbosa
• Equilibri mental (V+): Més del mateix
• La mare del corder (6a+): Aquesta via és un autèntic suicidi. Roca molt descomposta, la dificultat consisteix en trobar una pedra que no es mogui. M'hi poso, pensant que les aparences enganyen i que la roca serà millor del que sembla i que més amunt millorarà, però nasti de plasti. A la quarta xapa ja en tinc prou, no vull tirar mitja muntanya sobre la Nesa. No hauria dit mai que jo arribés a dir això, però francament crec que aquesta via seria millor desequipar-la abans que algú prengui mal!
• Julia (V+): La millor del sector. Roca acceptable i molt fàcil pel grau. Herbosa.

Una mica decebuts, canviem de sector, al Futbolin Carretera. Aquí segons la guia la roca és excel·lent i certament ho és, però les vies són molt curtes, i la seva dificultat es concentra als primers metres. Fem:

• Quarta (V+)
• Primera (6a+)
• Segona (6a)
• Tercera (6b)
• Cinquena (6b): Situada uns 100 metres a la dreta de les anteriors i bastant més llarga (uns 20 m.). Està força bé, però sent generós li poso 6a.
• Sisena (6c+): Al costat de l'anterior. Va per una paret vermellosa situada sobre un corral en runes i té uns arbres propers a la paret que durant els primers metres em serveixen d'alguna ajuda i per fer algun descans. Utilitzant aquests arbres no crec que arribi al grau ressenyat.

Ja per acabar, dir que el sectors Futbolin de Dalt i de Baix, probablement són molt millors. Baixant del Futbolin Intermig els hi he fet una ullada i tenen bastant bona pinta. Però un altre dia serà,...quan estiguem més forts, perquè el grau predominant és 6c.

Nesa obrint la Quarta (V+) i Pere a Julia (V+)