ARBOLÍ: EL FALCÓ

Seguim redescobrint la veterana escola d’Arbolí, visitant sectors que tot i la seva antiguitat eren inèdits per nosaltres. Primer va ser El Dard, després el Sector de l’Ermita, després El Cremat, i aquest diumenge li va tocar el torn al Falcó. M’atreviria a dir que aquest és un dels sectors més espectaculars de tota la Serra de Prades. La paret és realment impressionant i la seva situació també: una autèntica balconada sobre la vall del riu Siurana amb vistes sobre el poble homònim i la Serra del Montsant. De fet, la primera visió del sector et deixa una mica acollonit i comença a fer estralls en el nostre coco. La Gemma, va tenir una mala caiguda la setmana passada provant un 7a al Grau dels Masets (Siurana) i encara està una mica adolorida de l’esquena. Jo arrossego un encostipat d’aquells que duren i duren com les piles Duracell i no sembla el dia més adequat per fer la primera visita a un sector on el grau predominant és el 6c-7b.
Potser, per retardar una mica el cara a cara amb el Falcó, parem abans al seu sector satèl·lit: El Falconetti, on hi ha 7 vietes més “fàcils”. I poso fàcils entre cometes perquè a l’hora de la veritat déu n’hi do amb els 6as del Falconetti!
Allí fem:

-Pau, 6a, 15m, (**). Força variada i molt tècnica. Grau molt apretat!
-Decideix-te, 6a+, 15m, (**). De característiques similars, però amb l’afegit de tenir una part final amb un calcari gris de tacte molt sabonós que no dóna gens de confiança.

Nesa i Óscar a "Pau" (6a)

Veient que el sectoret no dóna per gaire més, marxem ja cap al Falcó. Els dos Óscars que venen avui marxen cap al Cremat, un sector proper i amb moltes més vies per ells.
Només arribar al Falcó em tiro de cap a:

-Haber pedido muerte, 6c+, 40m. La idea que tinc és fer la via fins a una reunió intermitja que té, doncs sembla ser que fins allí és només 6b+, i si em veig bé continuar fins al final. Però la via fa honor al seu nom i em quedo encallat a la penúltima xapa abans d’aquesta R. Fa uns anys la via devia ser 5 estrelles, però actualment està molt sobada, i a mesura que puges les xapes van allunyant cada cop més i la cosa es va posant tensa. Després de provar el pas un parell de cops amb les respectives voladetes decideixo deixar-ho estar: Falcó 1 – Pietro 0

Jo mateix pensant que hauria estat millor "Haber pedido muerte"

-Pere Mata, 6c, 25m, (***). Tot i el nom, la Gemma em recomana vivament aquesta via. Em diu que la roca és molt més bona i les distàncies entre xapes més benvolents. A més me la deixa amb les cintes passades. Com sempre tenia raó: viot del tot recomanable. Continuïtat amb dues seccions claus: una per un pas morfològic on cal estirar-se de valent i una altre cap al final on la cosa es posa fina, fina. Encadeno: Falcó 1 – Pietro 1.

Gemma a "Pere Mata" (6c)

-Arri, Ricardo!, 6c+, 30 m, (***). Aprofitant que comparteix reunió amb l’anterior la provem en “Tope rope”, que el dia no està per tirar coets! Resulta ser un altre viot boníssim de característiques similars a l’anterior, però amb un plus més en tots el sentits: en metres, en continuïtat i en dificultat en les passos clau. Tot i que fallo en un parell de passos, arribo a la cadena força satisfet perquè he disfrutat molt de l’escalada. Així que deixarem el resultat final en un digne empat: Falcó 2- Pietro 2!

Caldrà tornar-hi en millor forma per desfer l’empat!

Panoràmica del Falcó amb Siurana com a teló de fons